En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 11 de desembre de 2012

Tipografia

Ets fosca com la negreta,
sensible com la itàlica,
clàssica com la romana,
poc convencional com
la lletra de pal sec.
La poesia a vegades
és tot significant.

6 comentaris:

  1. Bon joc de connotacions, significat i significant ben conjuminats. I sí, en aquest cas, aparentment, és tot significant. M'agrada moltíssim, jo i la tipografia tenim una relació molt íntima.

    ResponElimina
  2. Diuen que has d'escriure sobre el que coneixes, i a mi jugar amb la tipografia sempre m'ha agradat, em recorda quan feia disseny gràfic.
    Gràcies, Sílvia!

    ResponElimina
  3. Potser el significant per ser infinit és la part femenina, mentre que el significat per ser finit i basar-se en un final matar o morir és la part masculina, i va dir un poeta espanyol que la darrera artificialitat era la tipogràfica, com donant a entendre que tot és artificial alhora que natural, jo concep l'artificialitat com la part masculina i la naturalitat com la femenina, totes dues necessàries i complementàries.

    Una abraçada des de València i ja t'anticipe el Bon Nadal Helena, que ho passes bé amb la teua família i que fruisques, gaudisques, vulgues, estimes i desitges un bon Nadal junt a pares, germans, i amics.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord que la darrera artificialitat és la tipogràfica. Aconseguir de parlar amb la tipografia és un art.

      Bon Nadal, Vicent!

      Elimina
  4. Respostes
    1. A voltes ho aconsegueix, de ser visual la poesia, Rafel.

      Elimina