Jo pense que l'hivern és la porta que hem d'obrir per assaborir la llum, l'estiu i la primavera, sense hivern no hi ha primavera ni estiu, i de ben segur que hi podem viure enlluernats en ple hivern i malalts i feliços o joiosos, tot està en saber que també açò passarà, com diu Jorge Bucai a un dels seus contes, i sobretot acceptar la manca, la imperfecció del llenguatge i com no de tot allò existent, i una volta acceptada comencem a veure la llum.
la inte.ligencia emocional te aquests contrastos. Hi han dies que t'agradaria ser mes lineal pero es impossible, una vegada entres en aquest mon, es converteix en defecte de fabrica. Pero benvinguts siguin els inquiets, els que els altres ens diuen rarets..... un peto guapa.
Aquests contrastos són vida, m'agraden. No ho havia pensat mai però és veritat que moltes vegades he estat malalta i contenta alhora. Que visquin els rarets ;)
I Visca la singularitat del Singulars,perque a ser plurals ja hi som a temps !!! ECCss!! quin magma !! quina vulgaritat ser un Simpson!! o un Vicente!! Que no que no!! que visca els rarets que diu la Silvia i que visca la cantireta que es rareta i vica TU que també ho ets i jo que soc mes raro que un peix sense bicicleta...
Tot a la vida és contracorrent: només cal que observen el feble bri d'herba que s'obre pas entre l'asfalt. Caminar drets i aspirar a les alçades sempre és lluitar contra la llei de la gravetat que, finalment, ens acaba vencent. Quins absurds...
el vent fals de la circumstància no et bufa l'orella , Ets forta i ets savia!
ResponEliminaDurant molts anys no ha estat així, Miquel Àngel.
Eliminadoncs ara es l'ara d'aquest moment!!
EliminaJo pense que l'hivern és la porta que hem d'obrir per assaborir la llum, l'estiu i la primavera, sense hivern no hi ha primavera ni estiu, i de ben segur que hi podem viure enlluernats en ple hivern i malalts i feliços o joiosos, tot està en saber que també açò passarà, com diu Jorge Bucai a un dels seus contes, i sobretot acceptar la manca, la imperfecció del llenguatge i com no de tot allò existent, i una volta acceptada comencem a veure la llum.
ResponEliminaUna forta abraçada i novament Bon Nadal.
Vicent
Hi ha malalties que són cròniques, Vicent! Són les que has de lluitar més. En el fons tots som minusvàlids d'una cosa o altra.
Eliminala inte.ligencia emocional te aquests contrastos. Hi han dies que t'agradaria ser mes lineal pero es impossible, una vegada entres en aquest mon, es converteix en defecte de fabrica.
ResponEliminaPero benvinguts siguin els inquiets, els que els altres ens diuen rarets.....
un peto guapa.
enric,
Eliminapenso com tu, aquests contrastos m'agraden molt. Que pensin com vulguin, els altres.
Aquests contrastos són vida, m'agraden. No ho havia pensat mai però és veritat que moltes vegades he estat malalta i contenta alhora. Que visquin els rarets ;)
ResponEliminaSílvia,
Eliminasempre he hagut d'anar a contracorrent, fins al punt que fins i tot m'agrada.
A la porra, els convencionals. Els altres s'assemblen entre ells. Naltres NO.
ResponEliminaI tu tampoc, a ningú Per això m'agrades! ;)
Montse,
Eliminasom tossuts i individuals, que és el que compta!
I Visca la singularitat del Singulars,perque a ser plurals ja hi som a temps !!! ECCss!! quin magma !! quina vulgaritat ser un Simpson!! o un Vicente!! Que no que no!! que visca els rarets que diu la Silvia i que visca la cantireta que es rareta i vica TU que també ho ets i jo que soc mes raro que un peix sense bicicleta...
EliminaTot a la vida és contracorrent: només cal que observen el feble bri d'herba que s'obre pas entre l'asfalt.
ResponEliminaCaminar drets i aspirar a les alçades sempre és lluitar contra la llei de la gravetat que, finalment, ens acaba vencent. Quins absurds...
Olga,
Eliminaalguns van sempre contracorrent, d'altres s'acomoden.