Ahir, aquesta finestra oberta a tots
va fer un any.
Un temps en què he passat
d'observadora a inventora,
fugint de la monotonia.
Amb plaer i goig alhora.
He provat de fer poesia inspirant-me
en els meus autors preferits,
d'entremesclar la imatge i la realitat,
com em va aconsellar un bon amic.
De trobar el to, l'equilibri personal.
Els vostres comentaris,
que són un eco del que escric,
m'han fet anar endavant.
Felicitats, Helena! Sobretot perquè amb aquesta finestra els que ens hi acostem també descobrim un altre tipus de poesia, la teva. A mi almenys, m'ha canviat la manera de veure moltíssimes coses i he après moltíssim llegint-te i comentant-te. Crec que el to ja l'has trobat, ara toca continuar endavant, sempre endavant. Amb tot el que tens i tot el que et queda per dir i transmetre. Aix, m'he enrotllat, perdona. M'agrada molt quan dius que has passat d'observadora a inventora. Jo diria a escriptora. Una abraçada!!
ResponEliminaSílvia,
Eliminad'escriptora, per metonímia almenys, ja n'era! Em continua agradant molt la crítica, ja ho saps. Tot el que faig m'agrada. No sabia que t'he canviat tant en la manera de veure moltes coses!
Doncs per molts anys, i per molta poesia, Helena. Un petó.
ResponEliminaVicicle,
Eliminatu que ets en l'origen del bloc, gràcies per felicitar-me!
Si el teu bloc acomplira vint o trenta anys més seria bon senyal, seria símptoma de que la llibertat encara hi serà al nostre poble, i que podrem escriure en llibertat, jo que veig un futur molt negre i molt magre a la llibertat espere que tot el que sent siga un miratge o un malson que em provoca el meu malestar personal i res més.
ResponEliminaI espere haver-te influït d'alguna manera i només des del moment en què t'he desitjat bons desitjos, i tot isca bé, pel bé de tots tot i que a alguns els poguera semblar el contrari.
Una abraçada i que seguisques per molts anys amb el bloc.
Vicent
Jo també espero tenir-lo per molts d'anys, Vicent.
EliminaUna abraçada!
No sempre entenc el que escrius, però m'agrada vindre a mirar.
ResponEliminaMoltes felicitats, Helena!
M'agrada que vinguis però no pas que no m'entenguis!
Eliminaun any? recordo quan el vas encetar com si fos ahir..
ResponEliminam'agrada la teva finestra i tot allò que hi dius, per molts anys!!
lolita,
ResponEliminaun any molt dens! Aprofito qualsevol moment per dedicar-m'hi, no sé fer les coses d'una altra manera.
Molt coherentment fas un poema de la reflexió sobre un any de la teva pròpia obra.
ResponEliminaUn honor acompanyar-te en aquest viatge quotidià de prospecció en significats i significants.
Eduard,
Eliminaun honor que m'acompanyis! M'agrada la poesia com a "prospecció en significats i significants".
Se't felicita, Helena. Per la teva constància, per la teva reflexió, pel teu progrés. Continua, que som aquí.
ResponEliminaNo ho he celebrat amb cap altre bloc, aquest és molt especial per a mi! Tot i que allò meu és la crítica, només allà em moc com peix a l'aigua. Potser ho fa l'experiència.
ResponEliminaCompartir es una de les paraules mes ben parides que existeixen, en tots els seus ambits, fins i tot en el silenci, en la comprensio, en amoinar.me quan t' ensumo tristesa, en fer/nos persones primer i per sobre de tot.
ResponEliminaEm trec el barret amb el meu nou tres quarts i et faig una breu pero sentida reverencia/ sofisticada diries tu....
gracies per ser.hi guapissima.
ara si, un peto
Em sorprens sempre, Enric! No me'n recordo d'haver fet servir la paraula "sofisticada", el que jo escric us ho feu vostre al capdavall.
EliminaGràcies per ser-hi tu, guapíssim.
Moltes felicitats, nina!!
ResponEliminaÉs una plaer passar pels teus raconets sempre.
Bessets!
gràcies sa lluna, en tinc massa, de raconets!
EliminaFelicitats Helena! El fet de que t'endinsis en la poesia ja és tota una alegria.
ResponEliminaPetons.
Igor,
Eliminam'hi endinso, i no en penso sortir!
Bonica finestra que els que la mirem trobem en ella el més sentit dels teus poemes.
ResponEliminaSegueix obrint la finestra i deixant que poguem ficar el nas.
Aquest comentari sí que és sentit, Imma!
ResponEliminaMoltes Felicitas Helena!!! Que per molts anys continuem gaudint del teu saber i la teva generositat. Ets una gran amiga!!
ResponEliminaPetons.
Quina il·lusió, Núria! Tu sí que ets una gran amiga, si no, no faria tant de temps que en som. Diuen que els amics, amb els anys, milloren com el vi.
ResponEliminaPer molts més anys de poesia, Helena i que tots ho gaudim vers rere vers amb tu!!!
ResponEliminaBesos i versos!!!
Molt bo aquest final, Joana. Gràcies!
EliminaSi no fos tan ingrat et vindria a veure mes sovint , de vegades vinc i no et dic res perque me fas pensar massa i m'atabalo , me perdones? SI?
ResponEliminaMiquel Àngel,
Eliminadoncs mira que tu sí que em fas pensar a mi! Clar que et perdono!
Sinyora Helena,
ResponEliminaal capdavall del vers
hi trobaràs un peu.
El meu iambe, sorprès,
et busca per abraçar-te.
Un petonàs, preciosa.
M'agrada molt el teu poema improvisat, Montse! Em sento molt agombolada!
EliminaT'agombolem, Helena, i en celebrem l'any. Gràcies.
ResponEliminaSobretot gràcies al teu agombolament, Jordi!
Elimina