 |
| ROSSELL, Benet dins Epigrafies/ Epigramies |
Pels graons del terrats baixa la tarda a abraçar la nit.
CLAPÉS, Antoni dins Epigrafies/ Epigramies
Pels graons de la cisterna puja la matinada a abraçar el dia.
Pels esglaons dels versos s'eleva la poesia per estrènyer el lector.
Per les prestatgeries s'enfilen els llibres per comprendre l'eternitat.
Per a mi el tercer vers és el que més m'ha impactat, la raó d'ésser de la vida és comprendre l'eternitat, saber les quatre o cinc preguntes que tots ens fem, però no des del discurs de la ciència o universitari, no contestar-les amb profussió de meteorits ni de cèl·lules ni d'electrons ni de forces telúriques que un dia estan de moda al mètode i un altre deixen d'estar-hi, sinó les respostes eternes, de l'eternitat, que solen ser d'allò més absurdes o molt elaborades, tot depèn de la persona i que ens il·luminen el camí de la nostra vida, ens fan valents i fins i tot jo diria que fan un mur per a poder donar la vida si el discurs de l'amo o del capital ens demana més del que volem donar-li, ens fa forts ens fa ser éssers amb Symptôme, Saint Tomme, Saint Homme, pronunciats igual en una metonímia que diu molt d'ella mateixa.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Estic d'acord amb tot el que comprenc del que dius. El darrer epigrama és el més impactant, com sol passar al final d'un poema o d'un text.
EliminaMoltes gràcies, Vicent.
T'he le posat aquest comentari en "Paral·lelismes" per a ser el més discret possible, mira, el que et vull dir amb el darrer comentari és que un boig només ho és quan s'esglaia del seu símptoma, només quan se n'esglaia.
EliminaAixò sí, cal prendre medicaments ¡sempre! és part de l'estar al discurs universitari o de la ciència, que frueix de la veritat, potser els medicaments dins de dos-cents anys ja no siguen de gran valor, però hi haurà unes altres veritats-medicaments millors o pitjors, mai no se sap.
Però cal que un psicòtic prenga medicaments sempre, a banda de cultivar-se i cultivar-se com a mesura imprescindible per a la seua salut mental.
Una forta abraçada i disculpa, si vols l'esborres, perquè ningú no ha d'enterar-se de coses que són personals i no ho dic per la vergonya sinó perquè el discurs capitalista rebutja els "diferents" o els que estan al no-tot femení, ja siguen dones físiques o bojos o intel·lectuals, els cal gent que acomplisca fort com bens, que produisca.
Vicent
Vicent,
Eliminasí, els psicòtics tenen sort dels medicaments avui en dia. Crec que és en el que ha avançat més la humanitat.
Entre el Benet i Tu , diguem que em feu un gol per l'esquadra fins ací ja no hi arribo a primera vista... Amb lo Benet som cosins de lluny i de petits n'avam a Colobó amb el seu avi que era l'Oncle Jaumet i un Mag molt poderòs, i despres baixavem per la pedrera per mirar d'arribar al poble abans que ell . Quan aribabem ja teniem el berenar a la taula....
ResponEliminaMiquel Àngel, el coneixes el Benet! M'agraden molt les seves il·lustracions, em recorda Kandinsky.
EliminaSom mig cosins i tots venim de la Vall D'Àger al Montsech d'Àres,La meva mare del Montsech de Rúbies , del que van prendre el cognom, i el meu pare es va criar a Àger tot i ser de Balaguer, i durant la guerra va treballar a les mines de carbó del Congost de Montrebei... En benet s'en va anar a París on hi va estar molts anys. Abans de tornar ací quan ja estaba fent una obra molt valuosa i molt a la vanguarda de el que es feia ací...
ResponEliminaTu també t'hi enfiles, Helena, com els versos, com els llibres...
ResponEliminaSílvia,
Eliminaels llibres de poesia realment els tinc molt amunt a les prestatgeries, físicament i metafòricament!
Fas homenatge a Espriu, en el seu any; ell va escriure:
ResponElimina"Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores."
Aquests dos versos m'han ajudat molt a la vida, Olga.
Elimina