El terra sempre existirà, però si amb la fe en que tot amb el límit del Pare es possible, podem pujar fins al cim sense xafar cap arbust, cap animalot, sense matar cap animal que no vulga ser sacrificat per a que puguem menjar. El cim és abastable i inabastable, però és als nostres ulls, i algun dia el pujarem, sense culpa, sense remordiment.
En Vicent es profund com un pou a la muntanya... I Tu deus de ser la reencarnació d'alguna poeta xinesa del temps de la dinastia Ming...Per lu menos, perque sempre tires lluny i fondo.
En unaltre ordre ,jo he de mirar al terra sempre o me la foto de lloros contra el pedregar... altra cosa es quan volo ...
Vespre on vaguen els pensaments solitaris. Aquests dies, algun record sent el fred que ja no té remei. Escriuries alguna paraula i es glaçaria als llavis. Muntanya, terra, i nosaltres al mig, suspesos.
Olga , a mi si que m'ha passat aquesta circumstància , no l'hauria pogut expressar mai amb aquesta precisió i aquesta bellesa.Gràcies i Molt bon Solstici
El terra sempre existirà, però si amb la fe en que tot amb el límit del Pare es possible, podem pujar fins al cim sense xafar cap arbust, cap animalot, sense matar cap animal que no vulga ser sacrificat per a que puguem menjar.
ResponEliminaEl cim és abastable i inabastable, però és als nostres ulls, i algun dia el pujarem, sense culpa, sense remordiment.
Vicent
Que emotiu això que escrius, Vicent. Jo també vull pujar sense remordiment. La carrera ha estat com una muntanya per a mi.
EliminaEn Vicent es profund com un pou a la muntanya... I Tu deus de ser la reencarnació d'alguna poeta xinesa del temps de la dinastia Ming...Per lu menos, perque sempre tires lluny i fondo.
ResponEliminaEn unaltre ordre ,jo he de mirar al terra sempre o me la foto de lloros contra el pedregar... altra cosa es quan volo ...
"lluny i fondo", m'agrada molt! Jo miro molt el terra, però no n'he de tenir remordiments, m'ho fan certes medecines.
EliminaA mi també txiqueta però es igual, no té importancia. Al capdavall de volar també en sabem no?
EliminaVespre on vaguen els pensaments solitaris. Aquests dies, algun record sent el fred que ja no té remei. Escriuries alguna paraula i es glaçaria als llavis. Muntanya, terra, i nosaltres al mig, suspesos.
ResponEliminaEspero que cap dels meus bons records senti "el fred que ja no té remei", Olga, només els records dolents.
EliminaOlga , a mi si que m'ha passat aquesta circumstància , no l'hauria pogut expressar mai amb aquesta precisió i aquesta bellesa.Gràcies i Molt bon Solstici
Elimina