En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 de desembre del 2012

Al cap dels anys

Puc ser pobre i també alegre,
puc viure de nit i enlluernada,
puc estar malalta i joiosa.
L'hivern no em pot tenir gelada.

14 comentaris:

  1. el vent fals de la circumstància no et bufa l'orella , Ets forta i ets savia!

    ResponElimina
  2. Jo pense que l'hivern és la porta que hem d'obrir per assaborir la llum, l'estiu i la primavera, sense hivern no hi ha primavera ni estiu, i de ben segur que hi podem viure enlluernats en ple hivern i malalts i feliços o joiosos, tot està en saber que també açò passarà, com diu Jorge Bucai a un dels seus contes, i sobretot acceptar la manca, la imperfecció del llenguatge i com no de tot allò existent, i una volta acceptada comencem a veure la llum.

    Una forta abraçada i novament Bon Nadal.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha malalties que són cròniques, Vicent! Són les que has de lluitar més. En el fons tots som minusvàlids d'una cosa o altra.

      Elimina
  3. la inte.ligencia emocional te aquests contrastos. Hi han dies que t'agradaria ser mes lineal pero es impossible, una vegada entres en aquest mon, es converteix en defecte de fabrica.
    Pero benvinguts siguin els inquiets, els que els altres ens diuen rarets.....
    un peto guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. enric,
      penso com tu, aquests contrastos m'agraden molt. Que pensin com vulguin, els altres.

      Elimina
  4. Aquests contrastos són vida, m'agraden. No ho havia pensat mai però és veritat que moltes vegades he estat malalta i contenta alhora. Que visquin els rarets ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      sempre he hagut d'anar a contracorrent, fins al punt que fins i tot m'agrada.

      Elimina
  5. A la porra, els convencionals. Els altres s'assemblen entre ells. Naltres NO.

    I tu tampoc, a ningú Per això m'agrades! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      som tossuts i individuals, que és el que compta!

      Elimina
    2. I Visca la singularitat del Singulars,perque a ser plurals ja hi som a temps !!! ECCss!! quin magma !! quina vulgaritat ser un Simpson!! o un Vicente!! Que no que no!! que visca els rarets que diu la Silvia i que visca la cantireta que es rareta i vica TU que també ho ets i jo que soc mes raro que un peix sense bicicleta...

      Elimina
  6. Tot a la vida és contracorrent: només cal que observen el feble bri d'herba que s'obre pas entre l'asfalt.
    Caminar drets i aspirar a les alçades sempre és lluitar contra la llei de la gravetat que, finalment, ens acaba vencent. Quins absurds...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      alguns van sempre contracorrent, d'altres s'acomoden.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...