En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 2 de setembre del 2012

No et ventis més,
en l'esforç de fer aire
més t'acalores.
No maldis pas provant
d'aturar el que se'n va.


11 comentaris:

  1. Cal deixar que les coses puguen seguir el seu ritme i ordre natural. Tota lluita en contra, esdevé una complicació extra

    ResponElimina
  2. bonic poema Helena...no es pot, ni es deu aturar allò que se'n va. La nostra feina és saber endreçar records, els dolents per aprendre a transformar.los en experiències , i els bons per recórrer a ells quan ens facin falta. Ptns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      això que dius ho he llegit fa poc en un altre bloc! Potser eres tu mateix. No sé si és bonic, el poema, sí que és trist. Però els dies de pluja també són macos.

      Elimina
  3. En certa manera hem de deixar al desig terra pel mig, que funcione lliurement, això sí posant els entrebancs que cadascun ja coneix, però hem de funcionar pel desig, de vegades dir un adéu a temps és necessari, jo ho vaig fer dues vegades col·lectivament a la meua vida amb dues colles d'amics, la primera quan tenia nou anys i la segona quan ja comptava amb vint, després ho he anat reproduint però sense abusar, i és que quan una relació no ens és no productiva ni satisfactòria, sinó que ens fa mal cal tancar-la i com a açò amb moltes coses que se'n van i no podem aturar-les, la mort, la malaltia, els bons moments viscuts, quan ja s'ha acabat un bon moment hem de intentar fer o crear el següent.

    Una abraçada carinyosa des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo no he deixat mai cap casa (amb una excepció que confirma la regla), tampoc he fet deixar mai cap casa.

      Elimina
  4. Ostres, Helena. Serà que m'has tocat.
    I sí, se'n va i no hi puc fer res.
    petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res a fer, per experiència. És la petrificació, diuen. Quina parauleta!

      Elimina
  5. M'ha vingut al cap la línia d'un poema de Joan Antònio i Guàrdias, que diu: "Entre tu i jo, ni l'aire". Llavors m'ha semblat que encara m'acaloria més. Però és clar, entre tu i jo, no hi pot haver ventall...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni ventall, ni aire acondicionat. Les connotacions de la calor no les buscava, només he fet el poema basant-me en una idea, la de la inutilitat de ventar-se.

      Elimina
  6. Aquest se m'havia passat per alt i el llegeixo precisament avui. Aquests dies se me'n van moltes coses i he provat d'aturar-ho en va. He malgastat esforços ventant-me, sort que mica en mica la calor afluixa.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...