En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 26 de setembre de 2012

254è joc literari de Jesús M. tibau


El llum fal·laç,
progrés que persisteix
en l'enderroc.

15 comentaris:

  1. fosc l'enderroc,
    cerca clars entre runes.
    als seus clivell.

    No em faces cas, Helena. Sols jugava amb els mots.

    Molt ben trobar!

    ResponElimina
  2. Tens molta facilitat per fer versos, Joana! Si l'apries una mica pots fer-ne una entrada tu!

    ResponElimina
  3. Els teus versos m'han inspirat, i mira que és difícil aquests dies. M'agrada com has fet confluir progrés i enderroc en tan poques paraules. Tens una facilitat increïble de síntesi!

    ResponElimina
  4. Realment aquestes imatges en cases en runes donen la sensació de tristesa i de desolació personal i universal, és com si la nostra vida en veure-les quedara en un impass de mort.
    La nostàlgia també ens pot venir al cap.

    Salutacions

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja se sap que les runes solen ser molt romàntiques.

      Elimina
  5. M'agraden les lleus sorpreses que apareixen als enderrocs: són fantasmes capturats en un moment de distracció.

    ResponElimina
  6. convinc amb la Sílvia en lloar la teva capacitat de síntesi. Guapo de veritat

    ResponElimina
  7. Gràcies, Enric, jo crec que la meva concisió prové de la meva timidesa!

    ResponElimina
  8. tot i falaç, llum. Gràcies per participar

    ResponElimina
  9. Progrés i enderroc units per un fil.

    ResponElimina