En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 14 de setembre del 2012

Poesia social

Ocells que volen lliures,
saviesa conscient,
inconscient alliberat,
bellesa desvetllada,
paraules que parlen,
que passen de mi a tu.

13 comentaris:

  1. Mai he sabut on era el límit per dir què és poesia social. Per a mi és la que transmet coneixements, no necessàriament de denúncia. M'han atrapat aquests versos: "paraules que parlen, que passen de mi a tu".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, és un joc de paraules amb "social", em refereixo a la manifestació, però també a les relacions a la xarxa. "A terrible beauty is born" diu el poema de Yeats. Aquí també.

      Elimina
  2. com a poema és un dels millors que t´he llegit. Ara bé crec sincerament que la manifestació va tenir un component excessivament romàntic i alhora populista. Està científicament comprovat que les èpoques de crisi econòmica afavoreixen postures extremes que sobretot tenen una carència: la manca d' informació o bé una informació teledirigida. Cada any es fan manifestacions d' independència per l´11 de setembre. Quin motiu racional hi ha perque l'any passat es manifestessin 20.000 persones i aquest any un milió i mig? Què ha canviat en un any?
    Sóc llicenciat en dret i no puc evitar mirar-me les coses des de múltiples punts de vista.
    Crec en el dret a decidir, em sento català de dalt a baix, però hauríem d' estar exhaustivament informats sobre els ets i uts de la proposta d'independència i aquesta vegada, aquesta informació no hi era.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      la informació era claríssima: per la independència. Ara, si a Madrid fossin intel·ligents, cedirien una mica econòmicament per refredar el sentiment que tenim, però com que han atiat tant el toro antinacionalista, ara no són capaços de frenar-lo.

      Elimina
  3. Jo no hi voldria entrar en fer un anàlisi però em sembla molt encertat i gairebé parell al que jo hauria fet l'anàlisi de l'Enric tot i que la darrera frase la desconec, no sé si hi va haver o no informació, per no viure allà la desconec.
    Però com li vaig dir al nostre amic Eduard em vaig alegrar per la vostra joia, què més hi puc dir? Que comence a tenir por.

    Sense posar en qüestió el dret dels pobles a l'autodeterminació de la carta magna comence a tenir por, jo sóc un fill de la guerra es pot dir i la tinc al meu proper inconscient, potser serà cosa meua, però és la meua impressió.

    Una abraçada i pensa que tu i jo serem els mateixos i ens escriurem igual del dret o de l'inrevés, si ens deixen els que manen.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinguis por, Vicent, si el Mas no té por. La diferència entre el Mas i els polítics que no volen fer més que ocupar la cadira és que a ell només li interessa Catalunya, i és ben capaç de morir per ella. Va dir a Madrid que un milió i mig a Barcelona seria proporcionalment nou milions a Madrid.

      Elimina
    2. Anem a veure, jo no conec el Mas, jo tinc por per mi i els meus.
      Ara el món ha de ser lliure i ser lliure és acceptar les conseqüències dels actes, paraules i pensaments, si és així tot és correcte.
      És el que vinc explicant als meus escrits des que vaig fer el darrer bloc, en els altres ja tenia un missatge més pesimista, i com que tot el que pensem, diem o fem canvia la realitat els vaig esborrar(perquè eren dos).
      Una abraçada i dir-te que també et vaig dir que m'alegrava per vosaltres, per tot el que fóra feliç i pose la mà en el foc que és cert.

      En fi, les paraules no diuen pràcticament res, però jo ho intente, una abraçada des de València de

      Vicent

      Elimina
  4. La poesia social sovint fuig dels recursos estilístics i del simbolisme per a deixar ben clar el que vvol denunciar i és per això que de vegades no m'arriba. En el teu cas, has conjugat perfectament tots els compoenets poètics i el resultat ha estat fantàstic, transmet critica social i no li manca sensibilitat i bellesa. Enhorabona!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      em meravella que us agradin els meus poemes, jo cada cop sóc més autocrítica, i no m'agrada mai el que acabo de penjar. "Venç només el que sempre es decepciona", ve a dir Pessoa.

      Elimina
    2. Jo penso que quan em vegin me tiraran tomàquets. I guaita, ja en tinc per fer confitura durant un any, almenys :D
      M'agrada molt el que escrius, Helena. Estic enganxada a tu, ves... :0)

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, Jordi, em fa il·lusió que t'agradi! La poesia social és la creu de la meva carrera, la vaig fer amb la Rosa Cabré.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...