En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 22 de setembre de 2012

Per a la tardoral poètica

Apropeu-me la fosca nit,
porteu-me la meva tardor,
feu que la pluja ho cali tot.
Estimar no ha de fer mai por.

16 comentaris:

  1. Nit, tardor, pluja... Tres pics dins la vida que avança a còpia d'aprendre de les caigudes i el patiment... i el repicó de l'amor, que ho abraça tot. Si el perdem per la por perdrem també l'esclat de la seva lluïssor, enmig de la forcor i del fred que ens cala, però ens fa viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      com sempre ets molt brillant. T'has apropat molt al sentit que vull donar al poema, la necessitat, les ganes d'anar contracorrent.

      Elimina
  2. M'hagués agradat sentir-te ahir. M'agrada molt!
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      alguns diuen que vaig parlar ràpid, d'altres que fluix. Però vaig ocupar poc temps, i sense entrebancar-me.

      Elimina
  3. L'Helena ho va fer bé, Joana. L'amor va ser tardoral, poètic i màgic. I gens poruc. Ens hagués agradat tenir-te.
    Petons a totes dues!

    ResponElimina
  4. molt bonic helena, va ser un plaer poder conèixer tanta gent sensible i amant de la poesia en persona i en un lloc tan bonic

    fins aviat, una abraçada
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      un luxe de sentir-te, de sentir-vos. I un plaer que m'escoltessiu.

      Elimina
  5. es veritat, vam posar cares a la nit i cap era de lluna. Eren sols. Era bona gent.
    Què més és pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      l'únic que podia demanar és un exemplar del teu llibre, i que ja em vas donar! Em fa molta il·lusió.

      Elimina
  6. Per a mi estimar és saber on comença una relació d'equitat i on una d'amor, i quan ho descobrisc és quan ja estime sense por, sense terror, i és quan amo i esclau es fonen en un sol ens, l'amor, la parella.
    En una relació d'amistat, on hi ha amor però no hi ha amor de veres, del sublim es pot donar la sensació d'estar per damunt o per davall de l'estimat o amic/ga, però en una relació d'amor és quan ja no veus eixa diferència, i potser, i dic només potser, no perquè no hi haja sinó perquè... doncs sí, perquè no hi ha de diferència.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina enveja, Vicent, això no m'ha passat mai!

      Elimina
  7. Aquest poema m'agrada molt perquè primer l'he sentit i després l'he llegit. I l'he sentit amb la teva veu, que ho vas fer molt i molt bé. De pressa? Fluixet? Tant se val! Amb el cor. M'agrada molt "estimar no ha de fer mai por". Estic molt contenta d'haver-te conegut. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maca ets, Sílvia! Jo també estic contenta d'haver-te conegut, la veritat és que el meu pare es va portar molt bé de dur-me.

      Elimina
  8. Els dos poemes que vas llegir es van entendre molt bé, Helena. Tota la nit callava per escoltar-te; fins i tot l'aire va deixar de remoure els arbres per no pertorbar el silenci. El teu poema, curt, acurat, concís, expressa densos sentiments. Estic contenta d'haver-te pogut conèixer. Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Montse,
    em fas feliç amb el teu comentari! Parlar en públic no em fa por, però sí que em posa nerviosa... No sé d'impostar la veu, a més.

    ResponElimina