En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 11 de setembre de 2012

Evaporació

Paraules belles,
com roba estesa al vent
i sublimada.

10 comentaris:

  1. i voleiant pel vent perque algú les faci seves

    ResponElimina
  2. Hi ha faldilles que són la feminitat condensada. Hi ha paraules que embelleixen dies sencers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      avui hi ha una paraula específica per embellir aquest dia.

      Elimina
  3. De vegades tinc la sensació de que els meus escrits són una sublimació de sentiments més profunds i que s'esvairan com l'alcohol o l'aigua de la roba estesa, i que serviran perque algú els malinterprete i em done porta.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, l'evaporació és necessària, el traductor-traïdor no ho és tant, de traïdor.
      El teu últim text no te'l vaig comentar perquè no sabia de què anava, per cert.

      Elimina
  4. La bellesa sempre és efímera, però per molt que s'evaporin les paraules sempre quedarà el pòsit del seu significat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      jo diria que l'evaporació fa quedar-se amb l'essencial.

      Elimina
  5. A mi el poema de seguida va dut al cap la imatge d'una bandera onejant. No cal dir quina. Ni quin estel hi penja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, no hi havia pensat en fer-lo, però trobo que s'hi escau molt, amb la bandera onejant! Coincidències màgiques.

      Elimina