En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 3 de setembre del 2012


Mentre al món es trobi poesia, ¡hi haurà crítica!

Mentre el teu plor
s'amagui rere els versos,
el teu somriure sigui
com el de la Mona Lisa,
palpis la lectura d'un poema
arrel del ritme que l'acompanya,
escoltis la lluna que estima,
i en cada paraula
puguis sentir els batecs
de la interpretació,
sabràs que t'ha pres
la vena crítica,
i tindràs set,
set de llegir.

[parafrasejant un vers de Bécquer i un poema de Joana Navarro]


8 comentaris:

  1. preciós poema...és una bona manera de tornar a la cruel realitat.Petons

    ResponElimina
  2. Sí, mentre pugues sentir els batecs de la interpretació, o el nostre plor s'amague rere els versos, etc. tindrem la vena crítica i seguirem llegint, de veres que no puc deixar la vessant crítica, per més que ho intente, tot i que de vegades mire de fer versos o escrits des de fora, com veient el món i interpretant-lo, però és tan fonamental la vessant crítica com la darrera, la vida ja des d'Heràclit se sap que té una vessant dialèctica.
    Hi haurà qui ho negarà, ha d'haver de tot i per a tots els gustos, però jo així ho veig.

    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  3. Quina sorpresa, helena!!! Crec que com diu el Puig carbó ens ha agafat el virus de la poesia i el de la crítica!!!

    B7s

    ResponElimina
  4. Poesia i crítica, crítica i poesia, o una barreja de tot!

    ResponElimina
  5. Que bonic, Helena... Em fa pensar en una dolça malaltia que per sort no es cura.

    ResponElimina
  6. Que no es curi mai, que ni tan sols li treiguin els símptomes.

    ResponElimina
  7. Bon dia Elena! Ja et llegiré he? ara només passo a saludar-te .Una abraçadeta val? despres ja tornaré. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé que passis, Miquel Àngel. No puc entrar al teu bloc.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...