En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 20 de setembre de 2012

Com una pinya

La reconciliació sublim dels temes més enllà de les dissonàncies.
MAUROIS, André

Com la corol·la de la flor,
les arestes del vano
amb un sol nucli,
les interpretacions
de la realitat contradictòries,
però totes amb un
gran amor pel país.
La victòria
ens necessita a tots.

8 comentaris:

  1. Un poema molt profund. El nucli, l'arrel és el començament de tot i a la vegada és el punt que manté tota l'existència. Si falla aquest nucli, tant els pètals com les "branillas" del vantall anirien a orris.

    ResponElimina
  2. Imma,
    me l'ha inspirat la situació política d'avui.

    ResponElimina
  3. El nucli, l'amor pel país. Reflecteix perfectament la concentració d'ahir! Has fet un bon ventall, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en dic vano, el meu pare diu que és més genuí encara que no ho sembli. En castellà no existeix, vano.

      Elimina
    2. Ah, Sílvia, m'agrada la teva interpretació!

      Elimina
    3. A casa també en diem vano! em pensava que era "incorrecte", i teniu raó és més genuí, fins i tot surt al DIEC.

      Elimina
  4. Cal seguir endavant!!!
    Mira que haver de sentir qque tenim quimeres!!!!

    ResponElimina