En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 28 de setembre del 2012

Concisió

Crec que em delecta
tot el que és poesia
perquè avorreixo
la por de l'espai buit,
la música de fons.

18 comentaris:

  1. Jo també estime la poesia i de fet quan vull saber quelcom del món en faig o en llegisc, però si que m'agrada nogensmenys la música de fons, perquè és com una abraçada de Déu que ens posa els llençols per a poder estar més còmode, però ja t'entenc, el que vols dir és que no t'agrada la música de fons com els comentaris anodins i superficials de la gent, però una mica hem de aprendre a conviure-hi, o això crec jo.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      no m'agrada la música de fons al restaurant, a les botigues, al metro, al dentista, o simplement a casa, sense escoltar-la, només com un soroll aparentment confortable. No m'agrada d'escoltar música continuadament tampoc. Kundera diu que abans la música era com una rosa enmig de la neu, en canvi ara l'escolten fins els que no la saben apreciar.

      Elimina
  2. Amb això de comentaris vull dir converses, xerrades anodines com _Fa fred eh! o _Saps el que ha fet la veïna del tercer?

    ResponElimina
  3. Hi ha comentaris trivials que porten a grans converses. Cal ser pacient. Penso, clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jane Austen s'inspirava en els comentaris del menjador on escrivia.

      Elimina
    2. Penso com vosaltres, que qualsevol conversa -per banal que sigui- és material literari.

      A mi em delecten les paraules, la música, de vegades també el silenci. Tot el que és de fons perd força potser per això s'avorreix.

      Amb aquest poema has omplert "la por de l'espai buit"!

      Elimina
    3. Sílvia,
      he omplert l'espai buit, sí, però com ho fa la poesia, amb el mínim de paraules. L'he improvisat, el poema, es nota, oi?

      Elimina
  4. la música de fons, i lespai buit queden al sevei del vers i s'evaeix la por.

    Veig que cabdelles molt bé els versos :)

    ResponElimina
  5. Jo escolte atentament els comentaris d'ascensor, han dit que hui farà calor, vaig a veure si em donen de dinar, quanta filosofia amagada.

    ResponElimina
  6. Jo no acostumo a anar en ascensor! Les frases que dius reflecteixen una actitud, és veritat.

    ResponElimina
  7. Hola helena. Soc l.enric des del mobil.
    A mi m.agraden les dues, poesia i musica.
    Si les tinc juntes soc un vicios. Si la tinc una despres de l.altra ,sense deixar.ne cap,soc un bigam......
    Ummmmm de totes totes a l.infern bague......
    Pero convinc amb tu que el buit,sigui quin sigui, es avorrit de collons
    Ets una crack baby!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      quan estudiava disseny gràfic, el primer treball que vaig fer era una coberta de llibre amb molt d'espai buit. Representava una finestra. Això em va marcar!

      Gràcies per l'elogi!

      Elimina
  8. La poesia omple els espais i deixa altres perquè hi transpiri la paraula, perquè ens sobti una claror sobtada, un silenci intermig... Desplaça amb la seva reveleació subtil la música de fons i ens la fa precisa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més poesia i menys música de fons! Encara que la música és un art dificilíssim.

      Elimina
  9. Avorreixes la por dels espais buits, dius... mmm. No vols que els espais buits et facin por, doncs. ¿És un contrast amb la plenitud del teu espai interior?
    A mi em fan por els espais buits. Un full en blanc; un llenç sense dibuix; una mirada vacua; un lloc no habitat per l'ànima.
    Et desitjo força per vèncer aquesta por, i perquè et puguis reflectir tu mateixa en l'espai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, no m'agrada la solitud, però no em fa gaire por, no tant com a la majoria de les persones. No sóc el que se'n diu una persona convencional. Acabo prescindint de la majoria d'ornaments, de tot el que és fet per omplir l'espai buit perquè sí.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...