En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de març del 2012


El teu talent,
no te n'adones pas,
creix com les ungles.


13 comentaris:

  1. Jo hi posaria una coma, al final del primer vers.
    Excel·lent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he canviat! Me'n refio de vosaltres, perquè a mi tant me feia...

      Elimina
  2. Com les ungles, i el puntall de la lluna (vinc de can Dorca). Sí, la coma hi fa més goig, abans estava enganxada als dos punts i mica en mica provo de deixar-los, si no són estrictament necessaris. M'agrada la idea que el talent creixi o es pugui modificar, hi ha molta gent que pensa que és immutable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El talent és com una planta que ha d'arrelar per fer fruit. Una planta que sembla que no es mogui i va creixent, mentre no mor.

      Elimina
  3. És d'agrair, perquè diuen que les ungles creixen també després que ets mort, de manera que podrem portar el nostre talent cap al desconegut, per fer-nos companyia i ajudar a comprendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho havia pensat, que algú diria això de les ungles! Ungles transcendents, com ho sol ser l'art.

      Elimina
  4. Compte que tant de créixer, no acabin sent urpes!
    Bé, feia broma, però de vegades les bajanades l'encerten, també sense voler: potser el talent massa incisiu d'alguns els transforma en entranyables o inaguantables rondinaires.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que algú amb talent no pot ser rondinaire, sinó molt feliç.

      Elimina
  5. Créixer, refer-se, tornar al saber... i les ungles, també com l'ànima, creixen. M'agrada.
    Amb el teu permís, t'afegiré als blocs que sovintejo.

    ResponElimina
  6. Escriure es un muscle , em va dir un...que escribia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a exercitar-lo, el muscle! Darrerement me n'adono que gairebé tot és metàfora d'alguna cosa, només has de saber-les veure, aquestes metàfores, per fer-ne poemes, o imatges fotogràfiques (una altra metàfora!).

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...