En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 de març del 2012

Sí a la nostra llengua


La meva llengua,
el gènere en què escric,
i el de la dona:
són els tres oblidats,
també els més estimats.


[en recolzament de les vagues de fam dels jubilats de Mallorca en favor de la llengua catalana, seguint el bloc Adverbia]

a

11 comentaris:

  1. Anna25 de març del 2012, a les 17:12

    Molt bonic Helena!!!
    Salutacions desde Torelló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de març del 2012, a les 17:19

      Moltes gràcies, Anna! Però la bellesa és en els que fan la vaga.

      Elimina
  2. Elfreelang25 de març del 2012, a les 22:10

    Un bon sí! un bon poema!

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca26 de març del 2012, a les 10:57

    Endavant, Helena.
    Me l'emporto cap a Facebook.

    ResponElimina
  4. Sílvia 26 de març del 2012, a les 15:12

    Si que s'ho mereix, té molta força! M'ha fet pensar en la divisa de M. Mercè Marçal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de març del 2012, a les 21:33

      Gràcies! Jo també hi he pensat. He fet moltes voltes al poema perquè m'hagi quedat com és, això és cert.

      Elimina
  5. Eduard26 de març del 2012, a les 17:17

    Oblidats, però vius, i comabtents! Com a mostra, aquest poema.
    Salut i força, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de març del 2012, a les 21:36

      Amb els vostres ànims, sí, salut i força! La que ara mateix els deu mancar als que fan la vaga.

      Elimina
  6. jomateixa30 de març del 2012, a les 11:59

    un bon poema, per la millor causa.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...