una obra brillant, sense motors, una obra única que viu al nostre pensament, un moment, una obra fastuosa que ens deixa extasiats i llavors pensem en treure la tassa del microones i desapareix, un plaer del que només nosaltres vam tenir el gust de gaudir. No se, la veritat es que quan vull fer quelcom amb metode i seriosament m'aburreix i ho deixo, m'agrada el plaer de la descoberta de trobar nous mecanismes ja inventats fa 1000 anys...
M'intriga el joc de les joguines, dirigides a distància... Potser perquè sóc d'una generació en què les joguines anaven amb fils com a molt. Crec que la primera que vaig tenir amb motor era un cotxe de la policia que anava així, amb fils. Em va fer molta il·lusió. Però amb els anys potser penso que el millor motor era el que sorgia directe de la imaginació que movia les joguines, com a molt, amb ajuda de les mans.
Potser de vegades convé tocar el món amb les mans, per sentir-lo més cert i irrevocable, o encara que només sigui per fer més irrebatible el seu engany.
Eduard: hi ha molta gent que menysprea el món virtual, jo en sóc molt defensora malgrat tot. Si el que s'acostuma a considerar real fos la meitat d'apassionant que pot arribar a ser aquest món...
Les dèries (les virtuals, també), les frustracions i les debilitats són motors literaris constants, encara que els en fem o no.
ResponEliminaLa mateixa frustració de l'escriptura crec que és un motor de més escriptura.
EliminaJoguines encarades
ResponEliminaa la distància,
frustracions somniades,
la virtualitat d'una dèria.
Obra en moviment constant
lliure de motors.
Sempre capgires brillantment el que jo dic! Però l'obra sense motors no va enlloc, penso.
Eliminauna obra brillant, sense motors, una obra única que viu al nostre pensament, un moment, una obra fastuosa que ens deixa extasiats i llavors pensem en treure la tassa del microones i desapareix, un plaer del que només nosaltres vam tenir el gust de gaudir. No se, la veritat es que quan vull fer quelcom amb metode i seriosament m'aburreix i ho deixo, m'agrada el plaer de la descoberta de trobar nous mecanismes ja inventats fa 1000 anys...
ResponEliminaNo t'atrapo, Rafael.
ResponEliminaM'intriga el joc de les joguines, dirigides a distància... Potser perquè sóc d'una generació en què les joguines anaven amb fils com a molt. Crec que la primera que vaig tenir amb motor era un cotxe de la policia que anava així, amb fils. Em va fer molta il·lusió. Però amb els anys potser penso que el millor motor era el que sorgia directe de la imaginació que movia les joguines, com a molt, amb ajuda de les mans.
ResponEliminaÉs que a vegades em sento com una joguina dirigida a distància, la distància del món virtual. D'aquí va sorgir el poemet.
EliminaPotser de vegades convé tocar el món amb les mans, per sentir-lo més cert i irrevocable, o encara que només sigui per fer més irrebatible el seu engany.
EliminaEduard: hi ha molta gent que menysprea el món virtual, jo en sóc molt defensora malgrat tot. Si el que s'acostuma a considerar real fos la meitat d'apassionant que pot arribar a ser aquest món...
EliminaHola amiga...gracias, regreso ligero de equipaje a tu hermosa casa, aquí me quedo, un lujazo..
ResponEliminaGracias, pasa buena tarde, besos admitidos..
Gràcies per seguir-me, don vito!
EliminaFabulós poema, Helena.
ResponEliminaM'encanta aquesta reflexió en pocs versos sobre els poetes que vam mostrar l'obra virtualment.
Bell, molt bell.
Una abraçada
Enhorabona
Ana
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaMoltes gràcies, Ana. Normalment els faig curts, els poemes. I m'agrada el món virtual, em va a mida.
Elimina