En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 21 de març de 2012

Encara

Joguines dirigides
a distància,
somnis frustrats,
dèries virtuals.
N'hi ha que en fan
el motor constant
de la seva obra.


16 comentaris:

  1. Les dèries (les virtuals, també), les frustracions i les debilitats són motors literaris constants, encara que els en fem o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mateixa frustració de l'escriptura crec que és un motor de més escriptura.

      Elimina
  2. Joguines encarades
    a la distància,
    frustracions somniades,
    la virtualitat d'una dèria.
    Obra en moviment constant
    lliure de motors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre capgires brillantment el que jo dic! Però l'obra sense motors no va enlloc, penso.

      Elimina
  3. una obra brillant, sense motors, una obra única que viu al nostre pensament, un moment, una obra fastuosa que ens deixa extasiats i llavors pensem en treure la tassa del microones i desapareix, un plaer del que només nosaltres vam tenir el gust de gaudir. No se, la veritat es que quan vull fer quelcom amb metode i seriosament m'aburreix i ho deixo, m'agrada el plaer de la descoberta de trobar nous mecanismes ja inventats fa 1000 anys...

    ResponElimina
  4. M'intriga el joc de les joguines, dirigides a distància... Potser perquè sóc d'una generació en què les joguines anaven amb fils com a molt. Crec que la primera que vaig tenir amb motor era un cotxe de la policia que anava així, amb fils. Em va fer molta il·lusió. Però amb els anys potser penso que el millor motor era el que sorgia directe de la imaginació que movia les joguines, com a molt, amb ajuda de les mans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que a vegades em sento com una joguina dirigida a distància, la distància del món virtual. D'aquí va sorgir el poemet.

      Elimina
    2. Potser de vegades convé tocar el món amb les mans, per sentir-lo més cert i irrevocable, o encara que només sigui per fer més irrebatible el seu engany.

      Elimina
    3. Hola, concisas y precisas letras van desnudando a golpe de talento le germinal pureza de este blog, si te va la palabra encadenada, la poesía, te espero en el mio,será un placer,es,
      http://ligerodeequipaje1875.blogspot.com.es/
      gracias, buen día, besos afines..

      Elimina
    4. Eduard: hi ha molta gent que menysprea el món virtual, jo en sóc molt defensora malgrat tot. Si el que s'acostuma a considerar real fos la meitat d'apassionant que pot arribar a ser aquest món...

      Elimina
  5. Hola amiga...gracias, regreso ligero de equipaje a tu hermosa casa, aquí me quedo, un lujazo..
    Gracias, pasa buena tarde, besos admitidos..

    ResponElimina
  6. Fabulós poema, Helena.

    M'encanta aquesta reflexió en pocs versos sobre els poetes que vam mostrar l'obra virtualment.

    Bell, molt bell.

    Una abraçada
    Enhorabona
    Ana

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Ana. Normalment els faig curts, els poemes. I m'agrada el món virtual, em va a mida.

      Elimina