En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 11 de març de 2012

Muses naturals



La boira és un núvol
que vol besar la terra.

L'estany és un mirall
on dorm la lluna plena.

L'horitzó es beu el sol
en un vas de cristall.


[inspirat en La boira és aigua indecisa de Jesús M. Tibau]

11 comentaris:

  1. Això ho podria haber escrit en Jordi pàmias i passaria per molt bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no sé pas qui és el Jordi Pàmias! El meu pare diu que en tenim llibres a casa, miraré també per internet, em pica la curiositat.

      Elimina
    2. de pas mira't a l'Agelet i Garriga, que és un precedent d'en Pàmias i entre ells Màrius Torres que ja vola unes altres latituds...

      Elimina
    3. Agelet i Garriga m'agrada molt, és un bon anticànon. N'he comentat uns quants, de poemes seus, al meu bloc.

      Elimina
  2. Preciós poema. tres estampes molt zen.
    Sempre he vist al Jesús molt zen. Espero que això no us molesti.
    (és, o pretén ser, un elogi).

    Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'elogi. A mi la figura de Jesús m'agrada, tot i que no crec.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Perdona, em referia al Jesús Tibau, al qual conec personalment una mica i una mica més la seva obra. Va confessar en una xerrada que li costa fer relats de més d'uns centenars de paraules. A això em referia, a aquest minimalisme tan acurat i profund que jo associo al zen.

      Elimina
    4. Ostres, no hi vaig caure! A mi m'agrada molt com escriu el Jesús M.Tibau. També el conec en persona.

      Elimina