La poesia és en la mitja part de la feina,
en el toc de sofisticació
enmig de la senzillesa,
en el trencar amb el règim diari,
en el sortir de la via marcada una estona.
No la busquis, però,
tampoc en aquests llocs,
ni tan sols en el seu dia oficial.
Com més 'oficial' menys poesia. I no cal dir quan hi ha 'el poeta oficial', com sol passar al nostre país, on sols hi ha un model de cada cosa.
ResponEliminaCertament, com dius, la poesia és pausa, que s'alimenta del córrer dels dies i floreix en el repòs.
A mi el poeta oficial, el que hi havia i el que hi ha, no em semblen tan extraordinaris. Hauria de fer una bona pausa, el que tenim. Això dels anticànons no és broma: hi ha molt de talent oblidat.
EliminaPoesia per descórrer el vel misteriós de la poesia, allò que té d'inaprehensible, d'elusiu, d'inefable.Potser només la poesia pugui apropar-se a la poesia.
ResponEliminaTot i que la definició de l'Olga Xirinac és de luxe. En efecte, és en l'aparent contradicció del moviment i la quietud que trobem el fulgor inestable del poema.
La poesia no s'ha de buscar, hi estic d'acord, en cap d'aquests llocs. La poesia s'amaga en racons insospitats, com totes les coses senzilles i meravelloses de la vida. Aquest poema ha sigut ara mateix ben bé una bona pausa de mitjapart de la feina per a mi :)
EliminaEduard: sí que és veritat que, igual que un clau en treu un altre, la poesia és l'únic que s'apropa a la poesia al capdavall.
EliminaEntre mirar per la finestra i llegir és quan trobem "el fulgor inestable del poema", d'uns instants.
Sílvia: m'alegro que hagis trobat "una bona pausa de mitjapart" en aquest poema.
EliminaMitja part, com els meus alumnes, que em sorprenen, fins i tot quan diuen: "Ah, i això és un clàssic? Ves..."
ResponEliminaAlgunes vegades em venen poemes a la mitja part, o bé reescric les notes d'un d'ells. Jo també em sorprenc davant de certs clàssics que no ho semblen.
Elimina