En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 7 de març de 2012

Filar i desfilar

La prosa, el teixit.
El vers, el brodat.
La interpretació,
el cabdell que es desfila.
L'art, el que a voltes
trobem en una tela.

Tots ells cosits al meu cor.

10 comentaris:

  1. Tens una obra d'art al cor, doncs. M'agrada, vist així viure filant i desfilant fa sentit, fins i tot en els moments en què perdem el fil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de filar i desfilar seria com Sisif, o com jo escrivint i vosaltres comentant, per exemple.

      Elimina
    2. Sí, hi ha moltes interpretacions del mite de Sísif, en aquest cas seria la de la constància i l'esforç per arribar al coneixement, encara que la pedra rodoli cap avall tantes vegades.

      Elimina
  2. saberudes que en sou, jo ni havia albirat Sísif al poema ,m'agrada el ver final l'humanitza del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una mica cruel, de totes maneres, això de "cosits al meu cor", qui vol lluir ha de patir!

      Elimina
  3. Intueixo un cor bell.
    Salutacions, Helena!

    ResponElimina
  4. A mi la imatge del filar i desfilar em remet a les filoses, i per descomptat a les filadores que la fan anar. La filosa pot ser l'estructura que permet embolicar la troca. L'art, el posa la filadora, que li afegeix allò d'inesperat que té tot art. A voltes, com bé dius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això d'"a voltes" m'ho he copiat de Machado: "la poesía es lo que alguna vez se encuentra en un poema".

      Elimina
  5. Es deu haver perdut el comentari que et vaig fer ahir.

    Pel que fa a dir poeta o poetessa, també sóc de l'opinió de dir-ne poetes, com fan aquestes professores. Jo, almenys, em considero poeta.
    Però no passa res si a d'altres els ve de gust dir-se poetesses; el nom, sortosament, no altera el producte.

    ResponElimina