Aquesta vista em fascina, de veritat, com tots els interiors. La llum, el color... quantes incitacions, Helena. I el poema, perfecte. Felicitats Al Palau Robert, el dia 13 d'aquest mes inauguren una exposició de fotografies de dones poetes, de la UVIC, portada per l'Institut de la Dona. No sé si també hi presentaran el llibre. Com que hi figuro -al llibre som 12-, hi seré, segurament, si ja estic boneta.
Olga: aquesta pintura tan maca la tenim físicament al menjador de casa els pares. Sempre m'ha agradat molt, de l'any 90, és de Josep Segú, amic del meu pare.
Sobre l'exposició, l'aniré a veure, però no puc venir a la presentació, treballo. Que bé que hi surtis!
Fa poc m'explicaven una experiència d'aquelles dites paranormals, en un institut abandonat, on una estranya llum creuant un corredor solitari semblava parlar d'un habitant del més enllà. En realitat, el simple efecte de la llum artificial del carrer filtrant-se per les escletxes de la construcció. De manera insospitada, la lletra ens revela veritats d'uns altres àmbits, filtrant-se entre els envans asfixiants de la fraseologia ordinària.
Per cad espurna, un vers
ResponEliminai per cada vers, un poema.
Bon dia, Helena!!!
Cada comentari, una espurna... No és molt original!
ResponEliminaBon dia, Joana.
lluminoses espurnes
ResponEliminaballen dins meu
alienes al temps
-segures però;
que la porta
sense escletxes
un dia caurà.
M'agrada molt, Rafael! Molt optimista.
Eliminapos aques m'agrada molt , es càlid , sobri molt equilibri, autocontrol...
ResponEliminaGràcies, Miquel Àngel. El quadre me l'ha inspirat. No costa tant de fer les coses una mica més bé!
ResponEliminaEscolta, com ho he de fer per entrar a El temps de seduir-me si l'has tancat i no sóc convidada???
Aquesta vista em fascina, de veritat, com tots els interiors. La llum, el color... quantes incitacions, Helena. I el poema, perfecte. Felicitats
ResponEliminaAl Palau Robert, el dia 13 d'aquest mes inauguren una exposició de fotografies de dones poetes, de la UVIC, portada per l'Institut de la Dona. No sé si també hi presentaran el llibre. Com que hi figuro -al llibre som 12-, hi seré, segurament, si ja estic boneta.
Olga: aquesta pintura tan maca la tenim físicament al menjador de casa els pares. Sempre m'ha agradat molt, de l'any 90, és de Josep Segú, amic del meu pare.
ResponEliminaSobre l'exposició, l'aniré a veure, però no puc venir a la presentació, treballo. Que bé que hi surtis!
Fa poc m'explicaven una experiència d'aquelles dites paranormals, en un institut abandonat, on una estranya llum creuant un corredor solitari semblava parlar d'un habitant del més enllà. En realitat, el simple efecte de la llum artificial del carrer filtrant-se per les escletxes de la construcció. De manera insospitada, la lletra ens revela veritats d'uns altres àmbits, filtrant-se entre els envans asfixiants de la fraseologia ordinària.
ResponEliminaLa lletra en un poema "ens revela veritats d'uns altres àmbits", completament d'acord, s'escau aquí.
EliminaUna altra espurna de comentari, Helena.
ResponEliminaÉs un dels millors, aquest poema.
Mil gràcies, Jordi!
ResponEliminaAl cap i a la fi el desig d'ésser desitjat s'assembla o és l'espurna de les paraules, és a dir, l'amor a la paraula.
ResponEliminaMolt bonic poema
Vicent
Gràcies, Vicent! M'agrada molt això que dius.
Elimina