En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 3 de març de 2012




La llum és fonda,
entra per les escletxes,
i empenys la porta
que queda més endins.
Cada lletra una espurna.

14 comentaris:

  1. Per cad espurna, un vers
    i per cada vers, un poema.

    Bon dia, Helena!!!

    ResponElimina
  2. Cada comentari, una espurna... No és molt original!
    Bon dia, Joana.

    ResponElimina
  3. lluminoses espurnes
    ballen dins meu
    alienes al temps
    -segures però;
    que la porta
    sense escletxes
    un dia caurà.

    ResponElimina
  4. pos aques m'agrada molt , es càlid , sobri molt equilibri, autocontrol...

    ResponElimina
  5. Gràcies, Miquel Àngel. El quadre me l'ha inspirat. No costa tant de fer les coses una mica més bé!

    Escolta, com ho he de fer per entrar a El temps de seduir-me si l'has tancat i no sóc convidada???

    ResponElimina
  6. Aquesta vista em fascina, de veritat, com tots els interiors. La llum, el color... quantes incitacions, Helena. I el poema, perfecte. Felicitats
    Al Palau Robert, el dia 13 d'aquest mes inauguren una exposició de fotografies de dones poetes, de la UVIC, portada per l'Institut de la Dona. No sé si també hi presentaran el llibre. Com que hi figuro -al llibre som 12-, hi seré, segurament, si ja estic boneta.

    ResponElimina
  7. Olga: aquesta pintura tan maca la tenim físicament al menjador de casa els pares. Sempre m'ha agradat molt, de l'any 90, és de Josep Segú, amic del meu pare.

    Sobre l'exposició, l'aniré a veure, però no puc venir a la presentació, treballo. Que bé que hi surtis!

    ResponElimina
  8. Fa poc m'explicaven una experiència d'aquelles dites paranormals, en un institut abandonat, on una estranya llum creuant un corredor solitari semblava parlar d'un habitant del més enllà. En realitat, el simple efecte de la llum artificial del carrer filtrant-se per les escletxes de la construcció. De manera insospitada, la lletra ens revela veritats d'uns altres àmbits, filtrant-se entre els envans asfixiants de la fraseologia ordinària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lletra en un poema "ens revela veritats d'uns altres àmbits", completament d'acord, s'escau aquí.

      Elimina
  9. Una altra espurna de comentari, Helena.
    És un dels millors, aquest poema.

    ResponElimina
  10. Al cap i a la fi el desig d'ésser desitjat s'assembla o és l'espurna de les paraules, és a dir, l'amor a la paraula.

    Molt bonic poema

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent! M'agrada molt això que dius.

      Elimina