En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 de març del 2012

Sí a la nostra llengua


La meva llengua,
el gènere en què escric,
i el de la dona:
són els tres oblidats,
també els més estimats.


[en recolzament de les vagues de fam dels jubilats de Mallorca en favor de la llengua catalana, seguint el bloc Adverbia]

11 comentaris:

  1. Molt bonic Helena!!!
    Salutacions desde Torelló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Anna! Però la bellesa és en els que fan la vaga.

      Elimina
  2. Endavant, Helena.
    Me l'emporto cap a Facebook.

    ResponElimina
  3. Si que s'ho mereix, té molta força! M'ha fet pensar en la divisa de M. Mercè Marçal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Jo també hi he pensat. He fet moltes voltes al poema perquè m'hagi quedat com és, això és cert.

      Elimina
  4. Oblidats, però vius, i comabtents! Com a mostra, aquest poema.
    Salut i força, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb els vostres ànims, sí, salut i força! La que ara mateix els deu mancar als que fan la vaga.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...