En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 13 de març del 2012

La magdalena de Proust

Olorar uns Dacs.
Banyar-me al mar
o a la piscina.
Fullejar un Cavall Fort.
Vestir-me encara ara
com quan tenia dotze anys.
Interpretar un poema de Valéry.

Recursos memotècnics
que em retornen a la infantesa,
a l'abans de.


15 comentaris:

  1. Olorar uns dacs, per mi l'olfacte és un dels recursos de la memòria amb efectes més poderosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema em va sorgir olorant una mena de dacs. Per a mi el recurs de la memòria més poderós és la poesia, tant la que faig com la que llegeixo.

      Elimina
    2. D'acord, doncs, l'olfacte poètic :)

      Elimina
  2. Llegir Màrius Torres acompanyada de Bach. Oh, l'abans de... quin neguit d'adolescència!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marius Torres i Valéry tenen tots dos molt de nivell. I Bach és massa. "L'abans de" és per a mi l'abans de la primavera.

      Elimina
  3. Aquella olor de llapis de fusta amb la punxa acabada de fer, olor de plumier...
    L'olfacte diuen que ens conserva o retorna les olors -les coses- en un 85 %. Fantàstic.
    Això dels jocs de paraules que posen nerviosos els científics són només això, jocs, i entretenen i fan afinar el cervell. El del Diccionari, però, parteix d'una paraula real, amb definicions imaginades, conyívoles o encertades, hi ha de tot.
    Ara bé, a mi les errades i les noves interpretacions em diverteixen molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els jocs sempre aguditzen la intel·ligència. Les tasques serioses també caldria prendre-se-les com un joc.

      Elimina
  4. Una dita de Bruno Munari que conservo de fa molt de temps en un retall és que conservar la infantesa dintre d'un vol dir conservar la curiositat de conèixer, i també el plaer de comprendre i la voluntat de comunicar. De manera que deu ser un excel·lent exercici, això de retrotraure's a la infantesa, per mantenir-se actiu en la recerca de més saviesa... i en la capacitat de comunicar-la.
    L'olfacte deu ser un bon conservador de la memòria... però tampoc està malament el recurs del retall de diari... ara que ja tot ho fiem a Sant Google!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo abans guardava tots els articles de diari que m'agradaven, fins que me'n vaig cansar. Del que no em canso és de sentir-me nena.

      Elimina
  5. Respostes
    1. I us faig treballar a vosaltres de retop! Que la inspiració ens agafi treballant...

      Elimina
  6. Cualquiera de los sentidos tienen la virtud de retrotrarernos al pasado, ese pasado tan lejano y tan aprop...
    Però tu petita encara ets una nena, perque la nena viu dins de tu. Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé fins quan seré nena per dins i per fora, però diuen que els avis són com nens, o sigui que per poc temps. De totes maneres, al mateix temps sóc molt madura.

      Elimina
  7. He estat sentint l' olor de dacs tot el poema. Gràcies, m' encanta!!!!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...