En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 1 de juliol del 2017

El que resta del dia

M'agrada de sentir-me lliure
dins la mètrica que és la meva feina.
Trobar goig en el que faig.
Aspirar a una bona nota
sense tenir por de caure de la corda.
I, després, amb la mica de temps
que em queda, trobar un poema
que no és més que un pinyol.
Allò que la majoria llença
però que a mi em permet
de reproduir-me i anar endavant,
d'aspirar a més bellesa.

9 comentaris:

  1. També m'agrada molt sentir-me lliure.

    ResponElimina
  2. Amb tants pinyols que llencem, si en podríem tenir de fruits! Millor no llençar-los tots... que algú els daci germinar.

    M'agrada la teva metàfora. Reproduir-te i reproduir la bellesa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Els pinyols, el que resta del fruit, del dia. El millor de tot, el més important, tot i la seva insignificança aparent.

      Elimina
  3. No tos els pinyols es llencen. Els de les figues, de tant diminuts que son ens els mengem sense adonar-nos'en.
    Un poema amb pinyol, o un poema-pinyol. Fruita madura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! Els poemes sempre haurien de dur pinyol.

      Elimina
  4. Un pinyol, una llavor que genera més bellesa. Ben trobat, Helena. Es pot trobar poesia en un erm. Però se n'ha de saber, per poder-los fer arrelar i fructificar.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...