En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 4 de maig del 2017

Punt de fuga

ROSANAS , Carme Camps de colza dins Col·lecció de moments

Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.

El punt de fuga,
figura en l'horitzó
que fa de nexe.

L'esplendor groc,
el cel de primavera,
de tu s'allunyen.

Helena Bonals


Els caminants
són momés un puntet
de l'espectacle.

Carme Rosanas


No el pots tocar,
quan t'hi apropes, s'allunya.
És l'horitzó
que invita la mirada
a recol·lectar el goig.

KEFAS


L'or de la Terra brilla pel goig dels que contemplen.

Olga Xirinacs

12 comentaris:

  1. Molt bonics tots, ja t'he dit al meu blog que el primer haiku que és el que has deixat allà m'enamora.

    Els caminants
    són només un puntet
    del'espectacle.

    ResponElimina
  2. Helena has tret molt profit d'aquesta bella flor-tografia.

    ResponElimina
  3. LINDO TEXTO, LINDA TU INSPIRACIÓN.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tres haikus, ReltiH! Moltes gràcies, i abraçades!

      Elimina
  4. No el pots tocar,
    quan t’hi apropes, s’allunya.
    És l’horitzó
    que invita a la mirada
    a recol•lectar el goig

    ResponElimina
  5. L'or de la Terra brilla pel goig dels que contemplen.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. "L'inaccessible étoile", que deia Jacques Brel. És bo tenir horitzons, per inassolibles que siguin. Com a Ítaca, l'important és el viatge.

    ResponElimina
  7. L'important és el que ens ha posat a viatjar, també.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...