En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de desembre del 2016

Engrapada cap amunt

El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la.
Bernardo Soares (Fernando Pessoa)



KLEINE-TRABANT Queda't aquí una estona dins kleine-trabant

Només amb l'art,
el que et fa transcendir,
ho tindràs tot.
"Queda't aquí una estona",
implores a la lluna.


Lluna Plató,
campanar aristotèlic.
Les mans es toquen.
Campanar amb paralluna,
vigila no t'enrampis.


Hi ha aquell moment
que deixes de cercar.
Has tocat dalt.
Eixint de la caverna
amb l'objectiu del cel.

28 comentaris:

  1. La teva cita de dalt de tot, em defineix prou bé. Jo sempre vull algunes llunes com si hi hagués possibilitat d'obtenir-les. Em pregunto si renunciar-hi, milloraria alguna cosa.

    Hi ha aquell moment que deixes de cercar, dius... aquest és un moment important. Hagis tocat dalt o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sóc romàntica per sobre de tot, Carme. Freda, però romàntica, si és que això pot ser.

      El moment de no cercar més és sobretot laboral. La feina m'omple. En poesia em fa falta cercar més. En sentiments no ho sé pas, encara.

      Elimina
  2. Xavier,
    Hi ha campanars que volent tenir la lluna alhora se l'espolsen de sobre. És millor ser conseqüent. La lluna només vol que l'estimin.

    ResponElimina
  3. Cercar la lluna laboralment és ben complicat. La poesia pot ser una eina per cercar-ne a tot arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      Després de molt de temps, la feina la puc fer i em fa feliç. Amb ella puc ser creativa, tant com alternar-ho amb feines més mecàniques. El nivell d'exigència no m'obliga a ser sempre excel•lent, però puc ser-ho.

      Elimina
  4. El cor soliu (fragment)

    Amor que tot ets llunes,
    gelor que entela el bes...

    Sovint se’n van dejunes
    les nines. No hi ha res.

    Avui dolçor de prunes,
    sentor de codonyers,

    captaire de fortunes
    demà, hereu de l’excés.

    La sort te’n guarda algunes:
    tu sempre en vetlles més;

    gaudeix-ne les engrunes,
    mastega fam després.

    S’enduien ales brunes
    la música, els recers!

    Quin vent somou les dunes?
    ¿La sang, el somni, el rés?

    Només, fidels, les llunes
    se saben els papers.

    ResponElimina
  5. "gaudeix-ne les engrunes, mastega fam després": és exactament així, la vida, almenys la meva. D'una austeritat forçada.

    ResponElimina
  6. Barca del cel,
    mirada que il•lumina
    a l’home cec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bell, KEFAS!
      La lluna com a "una vela en el mar blau". "L'home cec" dins la nit, la mirada, l'objectiu.

      Elimina
  7. Un poema ple d'enigma que reflecteix la teva excelsitud.

    ResponElimina
  8. Vent fred de la lluna encesa,
    princesa morta, mirada presa.

    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em dónes mil voltes, Olga! Però m'agrada de ser com sóc.

      Elimina
  9. Volem la Lluna en un cove. És la reina de la nit. Un fanal lluminós que ens acompanya i ens sorprent. Es fa mirar i ens posseix.

    ResponElimina
  10. Lluna mentidera, i tan bonica! Quin color de mel té la de la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Deu tenir color de mel perquè és a prop de la terra, per això es donen les mans...

      Elimina
  11. M'has fet pensar en Larkin, Helena. Té un poema sobre la lluna que veu de nit quan s'aixeca a fer pipí a les palpentes. De romàntic no en té res, però també és veritat -crec- el que diu:

    "hom s'estremeix lleument quan mira l'astre enlairat.
    La dificultat i l'abast i la brillantor
    d'aquella ampla mirada, la seva fermesa i claredat
    són un recordatori de la força i el dolor
    de ser jove, d'allò que ja no pot tornar,
    però que a d'altres espera en algun lloc, inalterat."

    Bon any -i romàntic-, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla amb molt de sentiment el que diu, August, el més important de tot. No m'estranya que ho recordis!
      Bon any!

      Elimina
  12. Em quedo amb la teva idea de que l'art et fa transcendir i vull entendre que l'art es pot manifestar de moltes maneres diferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada quan l'art es fa vida, Consol. Quan llegeixes alguna cosa que va directament amb tu, un lloc buit que sembla que estava esperant que tu l'omplissis.

      Elimina
  13. El prec final és de molt bon compartir.
    Gràcies!

    ResponElimina
  14. Em quedo en "aquell moment que deixes de cercar" però no com a renúncia sinò perquè has tocat el cel, perquè representa la felicitat.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...