En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 14 de desembre de 2016

No sóc perfecta

HOSPITAL ISERN, Josep Mirant cap amunt


Aquella punxa de la rosa
és en mi la meva manca d'humanitat.
Per això les noves tecnologies
deuen haver fet forat a la meva vida.
Però, per això mateix,
escric amb ploma de tinta blava o llapis,
en innombrables quaderns
de cal·ligrafia elogiada.
Tot i que, per més que el meu pare
els vulgui conservar,
mai seran estudiats per cap crític
quan jo ja no hi sigui,
que vulgui cercar aquell qui va ser
el meu pa de cada dia
alhora que la meva bona vista.

16 comentaris:

  1. La perfecció no existeix... si no és a alguns llocs especials i màgics com les postes de sol... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha una excepció que confirma la regla, Carme!

      Elimina
  2. Algú parlava de la perfecció de l'imperfecte.
    Podem considerar la vida com un camí cap a la perfecció, o pot ser que cap a la imperfecció

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      A mi em diuen que sóc barrip barrap. Sóc exigent, però no perfeccionista, que diuen que és un defecte.

      Elimina
  3. La fotografia mostra l'estela d'un reactor i la pujada silenciosa d'un globus.
    No necessàriament el que arriba més amunt és més perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi aquesta imatge em suggereix el progrés i l'artesanal, les noves tecnològies i el "punyo y letra", Xavier.

      Elimina
  4. No ets perfecta però sí Excelsa.
    Cal·ligrafia lligada la teva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Abel! Animaries un mort!

      Elimina
  5. Escriure a mà allò que és important és donar-li un valor per si mateix, com si fos una obra d'artista. La resta, a l'ordinador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      No seré mai com el meu estimat Pessoa, però em fa feliç escriure a mà!

      Elimina
  6. A mi sempre m'ha agradat més escriure a mà. És com la guinda d'una obra d'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      fa anys que no faig cap carta a mà a ningú! Ho trobo a faltar.

      Elimina
  7. La perfecció absoluta no existeix, sempre hi petits o grans detalls que i donen harmonia.

    Gràcies.l

    ResponElimina
  8. No existeix ni cal, la perfecció absoluta.

    ResponElimina
  9. El teu pare és un savi, i fa molt bé de guardar-te els quaderns. Per a ell, per a les generacions que vinguin... Perquè algú un dia els llegeixi, els valori, els estudiï i vulgui publicar-los en tot o en part, qui sap? El cert és que, en suport electrònic, dubto que en pocs anys se'ns conservi res: però les llibretes perduraran (scripta manent), i si a sobre la cal·ligrafia és bona, dòmino!

    ResponElimina
  10. Ramon,
    M'afalagues. El meu pare vol fer un recull amb els millors poemes que he publicat aquí des de fa tres anys, abans ja en vaig fer un recull jo mateixa. Se'ls llegirà tots. Ara tinc feina a imprimir-los!

    ResponElimina