 |
HOSPITAL ISERN, Josep Mirant cap amunt
|
Aquella punxa de la rosa
és en mi la meva manca d'humanitat.
Per això les noves tecnologies
deuen haver fet forat a la meva vida.
Però, per això mateix,
escric amb ploma de tinta blava o llapis,
en innombrables quaderns
de cal·ligrafia elogiada.
Tot i que, per més que el meu pare
els vulgui conservar,
mai seran estudiats per cap crític
quan jo ja no hi sigui,
que vulgui cercar aquell qui va ser
el meu pa de cada dia
alhora que la meva bona vista.
La perfecció no existeix... si no és a alguns llocs especials i màgics com les postes de sol... :)
ResponEliminaSempre hi ha una excepció que confirma la regla, Carme!
EliminaAlgú parlava de la perfecció de l'imperfecte.
ResponEliminaPodem considerar la vida com un camí cap a la perfecció, o pot ser que cap a la imperfecció
Alfonso,
EliminaA mi em diuen que sóc barrip barrap. Sóc exigent, però no perfeccionista, que diuen que és un defecte.
La fotografia mostra l'estela d'un reactor i la pujada silenciosa d'un globus.
ResponEliminaNo necessàriament el que arriba més amunt és més perfecte.
A mi aquesta imatge em suggereix el progrés i l'artesanal, les noves tecnològies i el "punyo y letra", Xavier.
EliminaNo ets perfecta però sí Excelsa.
ResponEliminaCal·ligrafia lligada la teva...
Moltíssimes gràcies, Abel! Animaries un mort!
EliminaEscriure a mà allò que és important és donar-li un valor per si mateix, com si fos una obra d'artista. La resta, a l'ordinador.
ResponEliminaConsol,
EliminaNo seré mai com el meu estimat Pessoa, però em fa feliç escriure a mà!
A mi sempre m'ha agradat més escriure a mà. És com la guinda d'una obra d'art.
ResponEliminaMari,
Eliminafa anys que no faig cap carta a mà a ningú! Ho trobo a faltar.
La perfecció absoluta no existeix, sempre hi petits o grans detalls que i donen harmonia.
ResponEliminaGràcies.l
No existeix ni cal, la perfecció absoluta.
ResponEliminaEl teu pare és un savi, i fa molt bé de guardar-te els quaderns. Per a ell, per a les generacions que vinguin... Perquè algú un dia els llegeixi, els valori, els estudiï i vulgui publicar-los en tot o en part, qui sap? El cert és que, en suport electrònic, dubto que en pocs anys se'ns conservi res: però les llibretes perduraran (scripta manent), i si a sobre la cal·ligrafia és bona, dòmino!
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaM'afalagues. El meu pare vol fer un recull amb els millors poemes que he publicat aquí des de fa tres anys, abans ja en vaig fer un recull jo mateixa. Se'ls llegirà tots. Ara tinc feina a imprimir-los!