En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 17 de desembre de 2016

Ja fa força anys

Crea, inventa't, escriu: continua el relat dins Antaviana


Una nit d'hivern vaig descobrir 
una capsa entreoberta...
que continua així,
com un poema del qual
no trobo la darrera lectura.
Una nit d'hivern va començar
la meva primavera.

18 comentaris:

  1. Respostes
    1. Mari,
      Vinc d'un recital, estic exaltada, i la proposta de la Roser em va com l'anell al dit.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  2. Mai no l'acabem d'obrir del tot, la poesia!

    ResponElimina
  3. Potser sigui una capsa màgica de la qual vas traient les paraules

    ResponElimina
  4. Preciós, Helena.
    En la teva primavera floreix la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      floreix sempre, però no li demaneu cap fruit.

      Elimina
  5. Me n'alegro, Helena! Moltíssimes gràcies per inciar el relat/poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,
      ja sé que es tractava més aviat d'un relat, però és que jo no en sé pas!

      Elimina
  6. M'agrada el poema i tots els comentaris, en especial de la Carme i l'Alfonso. És un do, saber veure poesia en les coses més quotidianes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre tinc la capsa mig oberta. Això fa poesia.

      Elimina
  7. Potser és millor no trobar la lectura definitiva, potser val la pena fer conjectures i més conjectures i fer que no s'acabi el gaudi. Sempre sembla que facis poemes senzills, però ens enganyes.

    ResponElimina