En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 17 de desembre del 2016

Ja fa força anys

Crea, inventa't, escriu: continua el relat dins Antaviana


Una nit d'hivern vaig descobrir 
una capsa entreoberta...
que continua així,
com un poema del qual
no trobo la darrera lectura.
Una nit d'hivern va començar
la meva primavera.
a

18 comentaris:

  1. Fent camí17 de desembre del 2016, a les 19:06

    Quin poema tan bonic!! Com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de desembre del 2016, a les 19:13

      Mari,
      Vinc d'un recital, estic exaltada, i la proposta de la Roser em va com l'anell al dit.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  2. Carme Rosanas17 de desembre del 2016, a les 22:30

    Mai no l'acabem d'obrir del tot, la poesia!

    ResponElimina
  3. xavier pujol17 de desembre del 2016, a les 22:43

    Convius amb la poesia Helena.

    ResponElimina
  4. Alfonso Robles Motos18 de desembre del 2016, a les 0:00

    Potser sigui una capsa màgica de la qual vas traient les paraules

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2016, a les 3:19

    Preciós, Helena.
    En la teva primavera floreix la poesia.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls18 de desembre del 2016, a les 10:11

    Me n'alegro, Helena! Moltíssimes gràcies per inciar el relat/poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de desembre del 2016, a les 10:18

      Roser,
      ja sé que es tractava més aviat d'un relat, però és que jo no en sé pas!

      Elimina
  7. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com22 de desembre del 2016, a les 6:49

    Sensibilitat i sorpresa creixent.

    Gràcies.

    ResponElimina
  8. KRT27 de desembre del 2016, a les 19:39

    M'agrada el poema i tots els comentaris, en especial de la Carme i l'Alfonso. És un do, saber veure poesia en les coses més quotidianes.

    ResponElimina
  9. Mercè Bagaria9 de gener del 2017, a les 0:46

    Potser és millor no trobar la lectura definitiva, potser val la pena fer conjectures i més conjectures i fer que no s'acabi el gaudi. Sempre sembla que facis poemes senzills, però ens enganyes.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...