En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 12 de desembre de 2016

Pell de gallina



Dins Relats en català


És l'enxaneta
com el punt de la i,
sorprèn, convenç.

[avui aquest blog fa cinc anys, va ser un dilluns, 12 de desembre, igual que ara mateix]

23 comentaris:

  1. Mira quines coses!
    El meu fill fa anys, 28, i també va néixer en dilluns. ;)

    Per molts més, nina!
    Aferradetes dolcetes.

    ResponElimina
  2. Amb aquest poema t'acostes molt a la Núria.
    Magnífic!

    ResponElimina
  3. Per molts anys!
    Aquest blog en fa cinc.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! Recordo els dos primers mesos el malament que ho feia...

      Elimina
  4. La pell de gallina de veure com tan petits i tan grans. Ací no es massa conegut allò dels castells, però a mi em sembla que és espectacular. Gràcies per compartir i moltes felicitats pels cinc anys!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      És infinitament més espectacular que el futbol! I més nostre.

      Elimina
  5. Moltes felicitats pels teus 5 anys de blog. Segur que en dura molts més.

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats, Helena i que sigui per molts anys més, per molts posts, més per molts poemes més!

    I que seguim aquí per llegir-te.

    ResponElimina
  7. Felicitats per aquests cinc anys i que siguin molts més. Com l'enxaneta, culminant el castell de les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Gràcies! Provo de fer sempre com l'enxaneta, però no sempre ho aconsegueixo.

      Elimina
  8. Agraïment
    per compartir el racó
    on ens commou
    l’alè que dona vida
    al fang de les paraules

    ResponElimina
  9. Per molts anys de versos Helena.
    I com que arribo amb un dia de retard... Bona diada de Santa Llúcia.

    ResponElimina
  10. Felicitats per aquests cinc anys. La constància i la qualitat són el que caracteritza aquest blog teu, Helena, pots estar-ne ben orgullosa.

    ResponElimina
  11. Enhorabona pels cinc anys de blog. Per molts més! Això del punt de la i em recorda una cançó escolta "Dins la fosca tot d'una / sobre el tronc d'un vell pi / s'enfilava la lluna / com el punt d'una i", que al seu torn procedeix d'un poema de Musset: "C'était, dans la nuit brune,/ sur le clocher jauni, / la lune / comme un point sur un i". La met+àfora amb l'enxaneta és fantàstica, a en Musset l'encantaria segur.

    ResponElimina