La pell de gallina de veure com tan petits i tan grans. Ací no es massa conegut allò dels castells, però a mi em sembla que és espectacular. Gràcies per compartir i moltes felicitats pels cinc anys!!
Enhorabona pels cinc anys de blog. Per molts més! Això del punt de la i em recorda una cançó escolta "Dins la fosca tot d'una / sobre el tronc d'un vell pi / s'enfilava la lluna / com el punt d'una i", que al seu torn procedeix d'un poema de Musset: "C'était, dans la nuit brune,/ sur le clocher jauni, / la lune / comme un point sur un i". La met+àfora amb l'enxaneta és fantàstica, a en Musset l'encantaria segur.
Mira quines coses!
ResponEliminaEl meu fill fa anys, 28, i també va néixer en dilluns. ;)
Per molts més, nina!
Aferradetes dolcetes.
Sa lluna,
EliminaLes coincidències fan poesia!
Gràcies per la teva constància, per cert.
EliminaAmb aquest poema t'acostes molt a la Núria.
ResponEliminaMagnífic!
Sí, Jordi, és molt "miramelsmots"!
EliminaPer molts anys!
ResponEliminaAquest blog en fa cinc.
Gràcies.
Moltes gràcies!!! Recordo els dos primers mesos el malament que ho feia...
EliminaLa pell de gallina de veure com tan petits i tan grans. Ací no es massa conegut allò dels castells, però a mi em sembla que és espectacular. Gràcies per compartir i moltes felicitats pels cinc anys!!
ResponEliminaMari,
EliminaÉs infinitament més espectacular que el futbol! I més nostre.
Moltes felicitats pels teus 5 anys de blog. Segur que en dura molts més.
ResponEliminaUf, això espero, novesflors!
EliminaMoltes felicitats, Helena i que sigui per molts anys més, per molts posts, més per molts poemes més!
ResponEliminaI que seguim aquí per llegir-te.
Felicitats per aquests cinc anys i que siguin molts més. Com l'enxaneta, culminant el castell de les paraules.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaGràcies! Provo de fer sempre com l'enxaneta, però no sempre ho aconsegueixo.
Agraïment
ResponEliminaper compartir el racó
on ens commou
l’alè que dona vida
al fang de les paraules
KEFAS,
EliminaL'alè és tot teu!
Per molts anys de versos Helena.
ResponEliminaI com que arribo amb un dia de retard... Bona diada de Santa Llúcia.
I bon pas de puça, Xavier!
EliminaFelicitats per aquests cinc anys. La constància i la qualitat són el que caracteritza aquest blog teu, Helena, pots estar-ne ben orgullosa.
ResponEliminaGlòria,
Eliminamoltes gràcies!!!
Enhorabona pels cinc anys de blog. Per molts més! Això del punt de la i em recorda una cançó escolta "Dins la fosca tot d'una / sobre el tronc d'un vell pi / s'enfilava la lluna / com el punt d'una i", que al seu torn procedeix d'un poema de Musset: "C'était, dans la nuit brune,/ sur le clocher jauni, / la lune / comme un point sur un i". La met+àfora amb l'enxaneta és fantàstica, a en Musset l'encantaria segur.
ResponEliminaCom el punt de la i, el teu comentari, Ramon!
Elimina