En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 10 de desembre de 2016

No defalleixis

En qualsevol crisi
agraeixes aquells senyals
que et fan anar endavant.

"Veus aquell cep sense fruits?
Arribarà el dia que mostrarà
tots els seus gèrmens amagats".

Ho vaig llegir en algun lloc
que no recordo pas,
tot i retenir cada paraula.

No pots saber el final de la novel·la,
però sempre pots tenir més fe
en tu mateixa.

16 comentaris:

  1. No es pot esborrar, al darrer full de la novel·la, tot el que s'ha llegit abans.
    I el cep, obedient a la naturalesa, fruitarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de tenir memòria tant com esperança, o les dues coses alhora, Xavier.

      Elimina
  2. Sempre hi ha algun senyal per poder confiar en una sortida. Saber-lo veure és el tot.

    El tercer diu una cosa que em passa sovint, recordo les paraules i no sé d'on les he tretes.

    Tenir memòria és molt important, saber oblidar la memòria d'algunes coses també.
    L'esperança sempre té dues cares.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el meu pare diu que la memòria és una pissarra on escrius i esborres, escrius i esborres. Per això en fer-te gran cada cop en tens menys, de memòria, per sort o per desgràcia.

      Elimina
  3. Quan més dur és, més ens cal mantenir l'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      qualsevol petit detall és una muntanya de felicitat, a vegades.

      Elimina
  4. En qualsevol crisi, sempre trobes una mà amiga que escriga per a tu les paraules, els poemes que necessites per sortir endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla mentida, però és així, Mari. Fins i tot a vegades llegeixes coses que van amb tu d'una manera sorprenent.

      Elimina
  5. A l'escola, sempre, li deia als meus alumnes que ara no s'adonaven del que sabien, però que un dia descobririen tot el que havien anat aprenent. Com el cep del poema.
    Com s'ha dit al final de la novel·la s'ha escrit al llarg d'una vida i, moltes vegades cada capítol és un final en si.
    Bells poemes Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Jo odiava la fonètica a la carrera, i ara em serveix moltíssim per la mètrica dels meus poemes!
      Gràcies per l'elogi, però crec que això del cep és insuperable.

      Elimina
  6. Del cep a l'hivern sembla que no es pugui treure res i... vés per on, serà el vi de la paraula.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Olga i Carles,
      Però a vegades el lliure albir no pot amb el determinisme.

      Elimina
  8. "Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino; nunca digas: / No puedo más y aquí me quedo" (Goytisolo). "In the fell clutch of circumstance / I have not winced nor cried aloud. / Under the bludgeonings of chance / My head is bloody, but unbowed." (Henley). "Indesinenter" (Espriu). "Persistirem" (Pep Guardiola)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      "Indesinenter" em va colpir molt el primer cop que la vaig sentir. "Solo digo mi canción para quien conmigo va".

      Elimina