En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 1 de desembre del 2016

Bellesa robada


Sun dins The Nicest Pictures

Per què tan d'hora,
a la preprimavera.
Per què tan tard,
quan la flor ja és badada.
M'he perdut tot el nus.
a

12 comentaris:

  1. xavier pujol1 de desembre del 2016, a les 13:36

    Ni d'hora ni tard:
    el dia exacte.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas1 de desembre del 2016, a les 17:18

    Cada dia deu ser el dia exacte per alguna cosa...

    Un dia és el dia exacte per veure el borró, l'altre per veure la flor, l'altre per veure el despullament de la flor...

    ResponElimina
  3. Alfonso Robles Motos2 de desembre del 2016, a les 23:46

    Tard ?, d'hora? Potser hem de buscar l'instant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de desembre del 2016, a les 7:23

      Mai no és massa tard per tornar a començar, canten els Sopa de Cabra, Alfonso.

      Elimina
  4. Unknown3 de desembre del 2016, a les 8:27

    El moment exacte és fugisser, cal aprofitar-lo. I si l'hem perdut hauríem de buscar-ne un altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de desembre del 2016, a les 9:56

      Glòria,
      A mi no m'agrada allò de renovar-se o morir, sóc fidel per naturalesa!

      Elimina
  5. Elfreelang4 de desembre del 2016, a les 12:40

    cert, trobar el kairos el moment precís és dificultós .....la bellesa és com l'aigua si la volem retenir se'ns escapa entre els dits

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de desembre del 2016, a les 15:09

      Elfreelang,
      Cadascú baixa les escales com pot, encara que sigui a trompicons, deia un poeta. La vida la vivim com podem, no com volem.

      Elimina
  6. KRT29 de desembre del 2016, a les 0:17

    Tot té el seu moment,
    sota el cel hi ha un temps
    per a cada cosa.
    Hi ha un temps d'infantar
    i un temps de morir,
    un temps de plantar
    i un temps de collir.
    Un temps de matar
    i un temps de guarir,
    un temps d'enrunar
    i un temps de construir.
    Un temps de plorar
    i un temps de riure,
    un temps de plànyer-se
    i un temps de dansar... (Eclesiastès)

    Tens raó, la vida la vivim com podem, com se'ns presenta. Mirem de gaudir-ne, fins i tot dels trompicons, si no són molt forts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de desembre del 2016, a les 12:58

      Ramon,
      Aquests versos els he llegit a "El temps de cada cosa", un bon llibre. Els trompicons a vegades són molt forts.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...