 |
| Imatge escollida per Carme Rosanas pel Niporepte 198 - Vol |
Llegir la imatge:
les lletres sobre blanc
són com ocells.
Helena Bonals
Estol d'ocells en formació de vol
Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà,
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.
Espereu-me! Jo també vull volar!
Carme Rosanas dins Col·lecció de moments
A les alçades
vers la terra promesa
res no els atura.
Xavier Pujol
El cap amunt
quan passa la ve baixa
jo també volo
La poesia,
la ve que et fa sentir
abans d'entendre
KEFAS
A les alçades
ResponEliminavers la terra promesa
res no els atura.
Vers la terra promesa, el vers, Xavier!
ResponEliminaBon tàndem de poetes, Helena, Carme, Xavier. Jo també parlaré dels ocells avui, però no sóc poeta com vosaltres.
ResponEliminaTeresa,
Eliminaaixò no se sap fins que no es prova. Jo també pensava, i a vegades encara penso, que no sóc poeta.
El cap amunt
ResponEliminaquan passa la ve baixa
jo també volo
KEFAS,
EliminaPer això tenim les mans lliures, per mirar cap amunt, deia Ciceró.
La poesia,
ResponEliminala ve que et fa sentir
abans d'entendre
Jo em miro la imatge també, i sé què vull dir abans d'entendre.
EliminaQui tingués la força de tallar l'aire i contemplar els països...
ResponEliminaOlga X
Olga,
Eliminaem conformo amb ser un ésser humà.
Els ocells sobre blau són com lletres... una bé baixa fantàstica!
ResponEliminaCarme,
EliminaNo podien ser res més, aquests ocells.
"Sempre darrera / els ocells invisibles / de l'esperança, / fins on ha anat aquesta / vegada, que no torna?" (Carles Riba, "Poeta mort", dedicat a Màrius Torres).
ResponEliminaUf, que dur, Ramon! L'esperança sempre hauria de tornar.
ResponElimina