En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 4 de desembre del 2016

Tres versos

Imatge escollida per Carme Rosanas pel Niporepte 198 - Vol


Llegir la imatge:
les lletres sobre blanc
són com ocells.

Helena Bonals


Estol d'ocells en formació de vol

Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà,
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.

Espereu-me! Jo també vull volar!

Carme Rosanas dins Col·lecció de moments


A les alçades
vers la terra promesa
res no els atura.

Xavier Pujol


El cap amunt
quan passa la ve baixa
jo també volo

La poesia,
la ve que et fa sentir
abans d'entendre

KEFAS

14 comentaris:

  1. A les alçades
    vers la terra promesa
    res no els atura.

    ResponElimina
  2. Bon tàndem de poetes, Helena, Carme, Xavier. Jo també parlaré dels ocells avui, però no sóc poeta com vosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      això no se sap fins que no es prova. Jo també pensava, i a vegades encara penso, que no sóc poeta.

      Elimina
  3. El cap amunt
    quan passa la ve baixa
    jo també volo

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Per això tenim les mans lliures, per mirar cap amunt, deia Ciceró.

      Elimina
  4. La poesia,
    la ve que et fa sentir
    abans d'entendre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo em miro la imatge també, i sé què vull dir abans d'entendre.

      Elimina
  5. Qui tingués la força de tallar l'aire i contemplar els països...
    Olga X

    ResponElimina
  6. Els ocells sobre blau són com lletres... una bé baixa fantàstica!

    ResponElimina
  7. "Sempre darrera / els ocells invisibles / de l'esperança, / fins on ha anat aquesta / vegada, que no torna?" (Carles Riba, "Poeta mort", dedicat a Màrius Torres).

    ResponElimina
  8. Uf, que dur, Ramon! L'esperança sempre hauria de tornar.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...