 |
| HOSPITAL, Josep Teranyina dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Diuen de mi que sóc tímida
però segura de mi mateixa.
Amb la seguretat d'aquella
qui s'ha fet a si mateixa,
amb el deix de melangia
de qui ha estat al fons de tot.
|
| HOSPITAL, Josep Teranyina dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Atrapada en la teranyina els poemes.
ResponEliminaD'aquesta teranyina no me'n vull desatrapar mai, Xavier!
EliminaLa fortalesa de qui se sent fràgil i sensible.
ResponEliminaQue bé ho dius, Consol.
ResponEliminaNo dic res:
ResponEliminano l'espatllo.
No crec que l'espatllessis pas, Jordi.
EliminaL'aparent fragilitat de la teranyina però amb la fortalesa pròpia per atrapar les paraules
ResponEliminaAlfonso,
EliminaMolt ben explicat. La meva fortalesa és en les paraules i també en les imatges.
una bella i real paradoxa: la fragilitat de la fortalesa i la fortalesa de la fragilitat
ResponEliminaUna contradicció aparent, que és el que són les paradoxes, Elfreelang!
EliminaTímida però amb seguretat. On és la timidesa??
ResponEliminaMari,
Eliminaés un deix de timidesa superada el que jo dec tenir!
Fràgil i forta...gran i pur equilibri de sensacions.
ResponEliminaGràcies.
Gràcies, Olga i Carles.
EliminaMolt d'acord amb l'Alfonso, i en general amb tothom (Consol, Elfreelang, Olga i Carles...). Haver estat al fons de tot, com haver estat escolà abans de vicari, ajuda a entendre millor el món. I els febles hem de treure forces de flaquesa per sobreviure. Si a sobre saps explicar-ho tan bé en vers, què més es pot demanar?
ResponElimina"treure forces de flaquesa per sobreviure", això és el que sempre he fet i encara faig", Ramon.
ResponElimina