En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de gener de 2017

Deixant rastre

HOSPITAL ISERN , Josep Deixant rastre
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Obrint-te pas,
com una cremallera,
vas endavant.

Passat en lluita,
i el futur per escriure.
Sempre a repèl.

Helena Bonals


Deixant que marca
l'espai per sobreviure.
Queden senyals.

Carme Rosanas


Al teu voltant
les onades del vers
que ara ens bressolen.

KEFAS

14 comentaris:

  1. Encara que a vegades ens sigui difícil, sempre cap endavant, intentant escriure el nostre propi futur, tot i que de vegades sigui a repèl

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Les ones de la foto fan que l'ànec vagi inequívocament a repèl. Això és bo si tens molta personalitat, diu Thomas Bernhard.

      Elimina
  2. A punt per arribar, i deixant estela.

    ResponElimina
  3. Deixant que marca
    l'espai per sovreviure.
    Queden senyals.

    ResponElimina
  4. M'agrada molt, Carme, sobretot la paraula "deixant"!

    ResponElimina
  5. Diuen els Proverbis (30-15..) que dels solcs de l'embarcació sobre l'aigua no en queda senyal.
    Jo dic que en queda si l'escrius o la retrates.
    Feliç Epifania.
    Olga X.

    ResponElimina
  6. Que el futur que està per escriure l'escriguem amb bells poemes com els teus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      S'escau molt el verb escriure en aquest cas, oi?

      Elimina
  7. Al teu voltant
    les onades del vers
    que ara ens bressolen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco, KEFAS. Són ben bé com versos, aquestes onades.

      Elimina
  8. Caminar, resistir. Amb l’esguard sempre alerta:
    l’horitzó ja s’albira des de l’alba expectant.
    Fem camins per demà, sense por i sense treva,
    endavant, endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són teus, aquests versos, Ramon? Molt encoratjadors.

      Elimina