En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de gener del 2017

Deixant rastre

HOSPITAL ISERN , Josep Deixant rastre
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Obrint-te pas,
com una cremallera,
vas endavant.

Passat en lluita,
i el futur per escriure.
Sempre a repèl.

Helena Bonals


Deixant que marca
l'espai per sobreviure.
Queden senyals.

Carme Rosanas


Al teu voltant
les onades del vers
que ara ens bressolen.

KEFAS
a

14 comentaris:

  1. Alfonso Robles Motos4 de gener del 2017, a les 22:54

    Encara que a vegades ens sigui difícil, sempre cap endavant, intentant escriure el nostre propi futur, tot i que de vegades sigui a repèl

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de gener del 2017, a les 18:22

      Alfonso,
      Les ones de la foto fan que l'ànec vagi inequívocament a repèl. Això és bo si tens molta personalitat, diu Thomas Bernhard.

      Elimina
  2. xavier pujol5 de gener del 2017, a les 9:29

    A punt per arribar, i deixant estela.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas5 de gener del 2017, a les 15:19

    Deixant que marca
    l'espai per sovreviure.
    Queden senyals.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals5 de gener del 2017, a les 18:28

    M'agrada molt, Carme, sobretot la paraula "deixant"!

    ResponElimina
  5. Anònim5 de gener del 2017, a les 21:16

    Diuen els Proverbis (30-15..) que dels solcs de l'embarcació sobre l'aigua no en queda senyal.
    Jo dic que en queda si l'escrius o la retrates.
    Feliç Epifania.
    Olga X.

    ResponElimina
  6. Fent camí6 de gener del 2017, a les 23:32

    Que el futur que està per escriure l'escriguem amb bells poemes com els teus.

    ResponElimina
  7. KEFAS8 de gener del 2017, a les 0:53

    Al teu voltant
    les onades del vers
    que ara ens bressolen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de gener del 2017, a les 9:28

      Molt maco, KEFAS. Són ben bé com versos, aquestes onades.

      Elimina
  8. KRT13 de gener del 2017, a les 23:57

    Caminar, resistir. Amb l’esguard sempre alerta:
    l’horitzó ja s’albira des de l’alba expectant.
    Fem camins per demà, sense por i sense treva,
    endavant, endavant.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...