El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la.
Bernardo Soares (Fernando Pessoa)
 |
| KLEINE-TRABANT Queda't aquí una estona dins kleine-trabant |
Només amb l'art,
el que et fa transcendir,
ho tindràs tot.
"Queda't aquí una estona",
implores a la lluna.
Lluna Plató,
campanar aristotèlic.
Les mans es toquen.
Campanar amb paralluna,
vigila no t'enrampis.
Hi ha aquell moment
que deixes de cercar.
Has tocat dalt.
Eixint de la caverna
amb l'objectiu del cel.
La teva cita de dalt de tot, em defineix prou bé. Jo sempre vull algunes llunes com si hi hagués possibilitat d'obtenir-les. Em pregunto si renunciar-hi, milloraria alguna cosa.
ResponEliminaHi ha aquell moment que deixes de cercar, dius... aquest és un moment important. Hagis tocat dalt o no.
Jo també sóc romàntica per sobre de tot, Carme. Freda, però romàntica, si és que això pot ser.
EliminaEl moment de no cercar més és sobretot laboral. La feina m'omple. En poesia em fa falta cercar més. En sentiments no ho sé pas, encara.
Gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaA tu per la teva imatge!
EliminaSense paralluna. A pèl.
ResponEliminaXavier,
ResponEliminaHi ha campanars que volent tenir la lluna alhora se l'espolsen de sobre. És millor ser conseqüent. La lluna només vol que l'estimin.
Cercar la lluna laboralment és ben complicat. La poesia pot ser una eina per cercar-ne a tot arreu.
ResponEliminaRafel,
EliminaDesprés de molt de temps, la feina la puc fer i em fa feliç. Amb ella puc ser creativa, tant com alternar-ho amb feines més mecàniques. El nivell d'exigència no m'obliga a ser sempre excel•lent, però puc ser-ho.
El cor soliu (fragment)
ResponEliminaAmor que tot ets llunes,
gelor que entela el bes...
Sovint se’n van dejunes
les nines. No hi ha res.
Avui dolçor de prunes,
sentor de codonyers,
captaire de fortunes
demà, hereu de l’excés.
La sort te’n guarda algunes:
tu sempre en vetlles més;
gaudeix-ne les engrunes,
mastega fam després.
S’enduien ales brunes
la música, els recers!
Quin vent somou les dunes?
¿La sang, el somni, el rés?
Només, fidels, les llunes
se saben els papers.
"gaudeix-ne les engrunes, mastega fam després": és exactament així, la vida, almenys la meva. D'una austeritat forçada.
ResponEliminaBarca del cel,
ResponEliminamirada que il•lumina
a l’home cec.
Que bell, KEFAS!
EliminaLa lluna com a "una vela en el mar blau". "L'home cec" dins la nit, la mirada, l'objectiu.
Un poema ple d'enigma que reflecteix la teva excelsitud.
ResponEliminaSón tres tankes, Abel!
EliminaTinc tantes coses per dir...
Vent fred de la lluna encesa,
ResponEliminaprincesa morta, mirada presa.
Olga X.
Em dónes mil voltes, Olga! Però m'agrada de ser com sóc.
EliminaVolem la Lluna en un cove. És la reina de la nit. Un fanal lluminós que ens acompanya i ens sorprent. Es fa mirar i ens posseix.
ResponEliminaM'embadaleix tot el que dius, Teresa!
EliminaLluna mentidera, i tan bonica! Quin color de mel té la de la imatge.
ResponEliminaGlòria,
EliminaDeu tenir color de mel perquè és a prop de la terra, per això es donen les mans...
M'has fet pensar en Larkin, Helena. Té un poema sobre la lluna que veu de nit quan s'aixeca a fer pipí a les palpentes. De romàntic no en té res, però també és veritat -crec- el que diu:
ResponElimina"hom s'estremeix lleument quan mira l'astre enlairat.
La dificultat i l'abast i la brillantor
d'aquella ampla mirada, la seva fermesa i claredat
són un recordatori de la força i el dolor
de ser jove, d'allò que ja no pot tornar,
però que a d'altres espera en algun lloc, inalterat."
Bon any -i romàntic-, Helena!
A mi em sembla amb molt de sentiment el que diu, August, el més important de tot. No m'estranya que ho recordis!
EliminaBon any!
Em quedo amb la teva idea de que l'art et fa transcendir i vull entendre que l'art es pot manifestar de moltes maneres diferents.
ResponEliminaA mi m'agrada quan l'art es fa vida, Consol. Quan llegeixes alguna cosa que va directament amb tu, un lloc buit que sembla que estava esperant que tu l'omplissis.
EliminaEl prec final és de molt bon compartir.
ResponEliminaGràcies!
No és idea meva, sinó del fotògraf, Jordi!
EliminaEm quedo en "aquell moment que deixes de cercar" però no com a renúncia sinò perquè has tocat el cel, perquè representa la felicitat.
ResponEliminaExactament, Mercè!
Elimina