En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 30 d’octubre del 2016

Llençar-s'hi

Paul KUCZYNSKI, Paul Llençar-s'hi dins Relats en català

Ficció

És com fer pònting.
Semblant adrenalina,
saps que no ets tu.


Hi ha més llibres

Tot i que em llenci,
sempre puc tancar el llibre
si estic patint.
La dona ha de tenir
l'opció de dir no.


Temps i contrast

El punt de llibre:
no et llences pas de cop,
has de pair-ho.


Projectar-se

Els fulls borrosos:
ets tu que omples el llibre
de veritat.


18 comentaris:

  1. La té, la té, l'opció de dir no. No s'ha de perdre mai!

    ResponElimina
  2. Patir per obligació lectora...quina crueltat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta,
      He passat anys llegint per força a la carrera, sense entendre res. Has de fer el que toca fins que fas el que vols, Però jo em refereixo a quan el que passa en un llibre és massa dur, encara que no el pugui deixar.

      Elimina
  3. De vegades convé llançar-se... però va bé tenir un paracaigudes. Jo, si un text em fa patir, en passo olímpicament i no m'hi capfico més; i a aquells que em fan gaudir, hi torni i hi retorno. Ah!, i tothom ha de poder dir NO en tot moment: no hi ha res de sagrat.

    ResponElimina
  4. Ramon,
    Crec que a l'únic llibre que he dit que no és l'Ulisses de Joyce. I me n'avergoneixo.

    ResponElimina
  5. Pots tancar el llibre si et fa patir. Potser en un altre moment, si l'obres el llegiràs amb altres ulls i no et farà patir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      Quan un llibre és molt de sang i fetge acabo abandonant-lo del tot, encara que vulgui saber-ne el final.
      A vegades no m'atreveixo, perquè llegeixo per a una editorial. Però he sortit alguna vegada del cine perquè no ho podia suportar.

      Elimina
  6. Donar-se permís per tancar el llibre, no veure unes imatges que t'esgarrifen, tancar la radio si t'atabalen... fa que pugis viure millor.
    També crec que la realitat sempre la veiem borrosa i som nosaltres que la desxifrem a la nostra manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Si el món fos clar, l'art no existiria", ni la crítica, Consol.

      Elimina
  7. En tancar un llibre les lletres resten en silenci.
    No sempre és un no definitiu.
    Helena, no podré venir dissabte a escoltar l'H d'Helena.
    Una H muda que segur que serà sonora. Molta sort!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Trobarem a faltar l'hac de Shakespeare! Vénen molts bloggers, estic contenta!

      Elimina
  8. La llibertat
    és cremar la certesa
    sota la pluja
    per cuinar les paraules
    que et fan sentir la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Molt bo aquest jugar entre paraules i vida per construir la llibertat.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Olga i Carles,
      Hi ha ficcions que ja m'agradaria que es fessin realitat!

      Elimina
  10. Ja ho diu raimon:"Diguem no..."Però quan hi ha un llibre del 'sí', quin goig interior...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, quan trobes un llibre del sí és propina, que deia Josep Pla.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...