Ets molt fidel, Xavier, "però res no em pot salvar/ del temps perdut que ja és la meva vida", que deia Margarit, amb no gaires més anys que jo tinc ara.
El punt i apart és la maduresa? M'agrada la imatge però.. el següent paràgraf arrenca bé, no?? (Quan van fer la Laura Borràs van trencar el motlle, quin no parar! ;)
Gemma, Que cadascú interpreti el que vulgui. Per a mi és ser vella, lletja i dissortada. És que la meva felicitat actual només enveja la Laura Borràs pel fet que ella porta molt de temps tenint èxit, i jo fa ben poc. Però m'he colat a la festa!
Tens raó. Tots som lletjos quan acceptem la imposició d’un model de bellesa que no és el de nosaltres mateixos. Tots som vells, amb independència de l’edat, quan no sabem acceptar els propis límits. Tots som dissortats, perquè és la deessa Fortuna la que reparteix, capriciosament i sense preferències, la dissort. I jo particularment sóc un bordegàs que no sap qui és la Laura Borràs.
KEFAS, Jo l'únic que voldria és no deixar de semblar una nena, més que perdre la bellesa. De sort en tinc moltíssima, ara per ara, per això sé que només puc anar a pitjor. La Laura Borràs és la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i professora de la Universitat de Barcelona. Tu no tens pas res a envejar-li, tens molt de talent!
Tot és millorable, sempre. Perquè la nostra percepció canvia. La de les nenes i els nens que ens amaguem darrera una careta. Perquè sinó, ens fan fora del teatre.
Hi ha algunes novel·les sense punts i seguit (ni punts i a part) i resulten feixugues de llegir, són irrespirables. Necessitem pauses, espais, moments de silenci, punts i seguit... i algun punt i a part per redreçar algun camí. L'important és que la narració flueixi. No paris.
Et llegeixo, amb un punt i seguit.
ResponEliminaEts molt fidel, Xavier, "però res no em pot salvar/ del temps perdut que ja és la meva vida", que deia Margarit, amb no gaires més anys que jo tinc ara.
EliminaAbans de marxar, encara podem fer coses, en punt i seguit o en punt i a part.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaTinc aproximadament l'edat de la Laura Borràs, i ja mai seré JASP.
A tots ens passa la vida sense haver acomplit tots els somnis que teníem anys enrere. Però encara tenim corda per a temps.
ResponEliminaMari,
EliminaNo em puc queixar pas, molts voldrien la meva sort, però penso que a mi m'han arrencat la joventut.
No marxis no que la lluna t'espera..encara de nit
ResponEliminaM'agradaria que m'esperés la lluna plena, però més aviat és la nova, Miquel Àngel.
EliminaPer cert JASP? perque voldria la profunditat ser aquesta cosa?
ResponEliminaEm poses de bon humor, Miquel Àngel, tot i els meus comentaris anteriors!
ResponEliminaMoltes gràcies!
El punt i apart és la maduresa? M'agrada la imatge però..
ResponEliminael següent paràgraf arrenca bé, no?? (Quan van fer la Laura Borràs van trencar el motlle, quin no parar! ;)
Gemma,
EliminaQue cadascú interpreti el que vulgui. Per a mi és ser vella, lletja i dissortada. És que la meva felicitat actual només enveja la Laura Borràs pel fet que ella porta molt de temps tenint èxit, i jo fa ben poc. Però m'he colat a la festa!
en lloc de punt i apart perquè no punt i seguit?
ResponEliminaEts molt optimista, Elfreelang! T'haurë de fer cas.
EliminaTens raó.
ResponEliminaTots som lletjos quan acceptem la imposició d’un model de bellesa que no és el de nosaltres mateixos.
Tots som vells, amb independència de l’edat, quan no sabem acceptar els propis límits.
Tots som dissortats, perquè és la deessa Fortuna la que reparteix, capriciosament i sense preferències, la dissort.
I jo particularment sóc un bordegàs que no sap qui és la Laura Borràs.
KEFAS,
EliminaJo l'únic que voldria és no deixar de semblar una nena, més que perdre la bellesa. De sort en tinc moltíssima, ara per ara, per això sé que només puc anar a pitjor.
La Laura Borràs és la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i professora de la Universitat de Barcelona. Tu no tens pas res a envejar-li, tens molt de talent!
Tot és millorable, sempre. Perquè la nostra percepció canvia. La de les nenes i els nens que ens amaguem darrera una careta. Perquè sinó, ens fan fora del teatre.
EliminaKEFAS,
EliminaTot el que puja baixa, però per dins almenys continuem sent innocents i ingenus.
Quan la lluna és plena, sorgeig el miracle.
ResponEliminaUna Abraçada.
Olga i Carles,
ResponEliminadoncs que sorgeixi!!!
Hi ha algunes novel·les sense punts i seguit (ni punts i a part) i resulten feixugues de llegir, són irrespirables. Necessitem pauses, espais, moments de silenci, punts i seguit... i algun punt i a part per redreçar algun camí. L'important és que la narració flueixi. No paris.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo no pararé fins que no em tirin tomàquets, o fins que no agafi Alzheimer.