En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 27 d’octubre de 2016

Van Gogh

"El gira-sol, en certa forma, era meu"
Vincent Van Gogh
dins Flux de Jaume Subirana






Com la lluna, els gira-sols,
el rellotge quan fa la rateta,
i jo quan et mirava,
quan et llegia entre línies.
Reflexos que anhelen fer
justícia a tanta bellesa...

9 comentaris:

  1. Xavier,
    L'Helena anhela ser tant gira-sol com gira-lluna. Estimar i ser estimada.

    ResponSuprimeix
  2. M'agraden les comparacions que fas de la teva mirada amb la lluna, els girasols i la rateta...

    Reflexos bellíssims... en tots els casos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      És una hipèrbole tractar algú com si fos el sol a la teva vida, però les hipèrboles ajuden a arribar al lector.

      Suprimeix
  3. Llegir entre línies és una manera de llegir que fa pensar. Veure-hi més enllà d'allò que es veu.

    ResponSuprimeix
  4. Un poema magnífic. L'art sovint no aconsegueix ser més que un pàl·lid reflex de la bellesa. Les imatges de "fer la rateta amb el rellotge" i de "llegir entre línies" a algú, són molt evocadores. I el girasol ret homenatge al focus que li atreu l'atenció; però de vegades hi ha sols que no mereixen que ens hi capfiquem tant, i hauríem de poder girar-los l'esquena sense patir.

    ResponSuprimeix
  5. Ramon,
    Llegir entre línies en anglès seria "entre versos"...

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...