En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 27 d’octubre del 2016

Van Gogh

"El gira-sol, en certa forma, era meu"
Vincent Van Gogh
dins Flux de Jaume Subirana






Com la lluna, els gira-sols,
el rellotge quan fa la rateta,
i jo quan et mirava,
quan et llegia entre línies.
Reflexos que anhelen fer
justícia a tanta bellesa...
a

9 comentaris:

  1. xavier pujol27 d’octubre del 2016, a les 13:44

    Gira-lluna

    ResponElimina
  2. Helena Bonals27 d’octubre del 2016, a les 14:20

    Xavier,
    L'Helena anhela ser tant gira-sol com gira-lluna. Estimar i ser estimada.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas27 d’octubre del 2016, a les 22:37

    M'agraden les comparacions que fas de la teva mirada amb la lluna, els girasols i la rateta...

    Reflexos bellíssims... en tots els casos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 d’octubre del 2016, a les 16:50

      Carme,
      És una hipèrbole tractar algú com si fos el sol a la teva vida, però les hipèrboles ajuden a arribar al lector.

      Elimina
  4. Consol28 d’octubre del 2016, a les 7:36

    Llegir entre línies és una manera de llegir que fa pensar. Veure-hi més enllà d'allò que es veu.

    ResponElimina
  5. KRT30 d’octubre del 2016, a les 12:53

    Un poema magnífic. L'art sovint no aconsegueix ser més que un pàl·lid reflex de la bellesa. Les imatges de "fer la rateta amb el rellotge" i de "llegir entre línies" a algú, són molt evocadores. I el girasol ret homenatge al focus que li atreu l'atenció; però de vegades hi ha sols que no mereixen que ens hi capfiquem tant, i hauríem de poder girar-los l'esquena sense patir.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals30 d’octubre del 2016, a les 15:52

    Ramon,
    Llegir entre línies en anglès seria "entre versos"...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...