En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Intèrpret sempre


JUANJO Llums i ombres dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Et cantaré One com Mary J. Blige,
però no em demanis que compongui
com el Beethoven sord,
ni com el Schumann maníac.
La poesia es fa amb les paraules,
el silenci, i les ombres
que només copsa un gat de nit.
a

18 comentaris:

  1. Mercè Bagaria17 d’octubre del 2016, a les 16:38

    Cert, la poesia es fa amb silenci i ombres, a més de paraules. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’octubre del 2016, a les 16:48

      Mercè,
      suposo que com més lírica és la poesia, menys paraules i més ombres.

      Elimina
  2. Glo.Bos.blog17 d’octubre del 2016, a les 22:02

    També hi ha paraules de llum i silencis que eixorden.

    ResponElimina
  3. xavier pujol17 d’octubre del 2016, a les 22:15

    "La poesia es fa amb les paraules"
    Amb les paraules que surten del cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 d’octubre del 2016, a les 8:38

      O sigui que la poesia es fa amb el cor, Xavier. Les paraules com a metonímia.

      Elimina
  4. Jordi Policarp - Els llibres del celler17 d’octubre del 2016, a les 23:28

    Poesia pot ser... una imatge? un sentiment? un gest? quan el pels del braç s'enalteixen per alguna emoció intensa que ens arriba fins al moll de l'ànima?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 d’octubre del 2016, a les 8:39

      Jordi Policarp,
      El més bo de la poesia és que no es pot definir.

      Elimina
  5. Olga Xirinacs18 d’octubre del 2016, a les 12:39

    De nit, el gat en zel
    somia trobar el cel.

    ResponElimina
  6. Fent camí18 d’octubre del 2016, a les 17:53

    La poesia, encara que no es pot definir, es sent i es troba dins de l'ànima dels poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 d’octubre del 2016, a les 9:42

      Mari,
      Quan vaig fer el primer poema ja sabia el que volia i el que cal voler, sense que ningú m'ho hagués explicat, és curiós.

      Elimina
  7. KEFAS18 d’octubre del 2016, a les 23:25

    Vinc a buscar
    la llum que avui esquitxa
    el teu candor
    quan esquinça la nit
    amb el punyal del seny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 d’octubre del 2016, a les 9:40

      Millor de no esquitxar la nit amb cap punyal, KEFAS, encara que sigui amb el candor.

      Elimina
  8. KRT30 d’octubre del 2016, a les 13:02

    M'agrada molt la imatge del gat noctàmbul, capaç de copsar les ombres que la nostra vista no distingiria. La poesia es fa amb paraules, que suggereixen idees, i amb silencis, que també són suggeridors. I amb passió, que s'encomana, i amb reflexió, que incita a pensar. Gràcies per donar-nos tant, als teus lectors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 d’octubre del 2016, a les 16:00

      El gat noctàmbul es relaciona amb la nit que s'identifica sempre més amb la poesia que no pas el dia.

      Elimina
    2. KRT31 d’octubre del 2016, a les 1:48

      No ho sé: hi ha poemes que els identifico amb sols resplendents, mars immenses... La poesia ho p0ot abastar tot, també pot il·luminar els racons més sòrdids.

      Elimina
    3. Helena Bonals31 d’octubre del 2016, a les 8:26

      Ramon,
      Jo identifico la nit amb la poesia perquè sol provenir de l'inconscient.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...