 |
| Paul KUCZYNSKI, Paul Llençar-s'hi dins Relats en català |
Ficció
És com fer pònting.
Semblant adrenalina,
saps que no ets tu.
Hi ha més llibres
Tot i que em llenci,
sempre puc tancar el llibre
si estic patint.
La dona ha de tenir
l'opció de dir no.
Temps i contrast
El punt de llibre:
no et llences pas de cop,
has de pair-ho.
Projectar-se
Els fulls borrosos:
ets tu que omples el llibre
de veritat.
La té, la té, l'opció de dir no. No s'ha de perdre mai!
ResponEliminaCarme,
EliminaGràcies per subscriure el que jo dic.
Patir per obligació lectora...quina crueltat!
ResponEliminaCantireta,
EliminaHe passat anys llegint per força a la carrera, sense entendre res. Has de fer el que toca fins que fas el que vols, Però jo em refereixo a quan el que passa en un llibre és massa dur, encara que no el pugui deixar.
De vegades convé llançar-se... però va bé tenir un paracaigudes. Jo, si un text em fa patir, en passo olímpicament i no m'hi capfico més; i a aquells que em fan gaudir, hi torni i hi retorno. Ah!, i tothom ha de poder dir NO en tot moment: no hi ha res de sagrat.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaCrec que a l'únic llibre que he dit que no és l'Ulisses de Joyce. I me n'avergoneixo.
Pots tancar el llibre si et fa patir. Potser en un altre moment, si l'obres el llegiràs amb altres ulls i no et farà patir.
ResponEliminaMari,
EliminaQuan un llibre és molt de sang i fetge acabo abandonant-lo del tot, encara que vulgui saber-ne el final.
A vegades no m'atreveixo, perquè llegeixo per a una editorial. Però he sortit alguna vegada del cine perquè no ho podia suportar.
Donar-se permís per tancar el llibre, no veure unes imatges que t'esgarrifen, tancar la radio si t'atabalen... fa que pugis viure millor.
ResponEliminaTambé crec que la realitat sempre la veiem borrosa i som nosaltres que la desxifrem a la nostra manera.
"Si el món fos clar, l'art no existiria", ni la crítica, Consol.
EliminaEn tancar un llibre les lletres resten en silenci.
ResponEliminaNo sempre és un no definitiu.
Helena, no podré venir dissabte a escoltar l'H d'Helena.
Una H muda que segur que serà sonora. Molta sort!!
Xavier,
EliminaTrobarem a faltar l'hac de Shakespeare! Vénen molts bloggers, estic contenta!
La llibertat
ResponEliminaés cremar la certesa
sota la pluja
per cuinar les paraules
que et fan sentir la vida.
KEFAS,
EliminaMolt bo aquest jugar entre paraules i vida per construir la llibertat.
La ficció arriba dia a la realitat.
ResponEliminaUna abraçada.
Olga i Carles,
EliminaHi ha ficcions que ja m'agradaria que es fessin realitat!
Ja ho diu raimon:"Diguem no..."Però quan hi ha un llibre del 'sí', quin goig interior...
ResponEliminaSí, Olga, quan trobes un llibre del sí és propina, que deia Josep Pla.
Elimina