 |
| Despertar dins Relats en català |
L'instint gregari
priva a moltes plomes
d'alçar el vol.
Helena Bonals
Ofega el jo,
submergint el desig
en el ramat
i deixa que et penetri
la joia del no res.
KEFAS
Helena Bonals
Ofega el jo,
submergint el desig
en el ramat
i deixa que et penetri
la joia del no res.
KEFAS
Tenim, des de petits un instint gregari, unes ganes de ser iguals que tothom, però ser diferent també té avantatges. Molts. Alçar el vol, com dius... o moltes altres coses.
ResponEliminaCarme,
EliminaSer diferent, com l'Ellen Olenska de "L'edat de la innocència", per exemple.
Vaig llegir un cop que Silvia Plath volia ser acceptada, però alhora necessitava pensar per ella mateixa per escriure.
Tot en aquesta vida té les seves excepcions.
ResponEliminaÉs com l'equilibri del Yin i el Yang.
Xavier, un altre exemple: Emily Dickinson tancada a casa seva, la torre de vori.
ResponEliminaCom deia aquell anunci, són els altres que estan empresonats.
El gregarisme és per instint, per por, per comoditat?...
ResponEliminaSempre fa una mica de basarda alçar el vol per cercar la llibertat.
En la superació d'aquesta bastarda hi hauria el lliure albir, Glòria.
Eliminabasarda vull dir!
EliminaDe vegades, cal deixar el grup i ser diferents.
ResponEliminaPer contrast, l'instint gregari prepara cada any belles migracions a països llunyans.
EliminaMari i Olga,
EliminaMoravia deia que els infants inadaptats poden arribar a ser artistes. És el premi per aguantar la solitud tants anys.
Sortir del remat pot ser díficil, però si ho logrem la recompensa no té límits.
ResponEliminaUna Abraçada.
Em doneu molts d'ànims, Olga i Carles!
EliminaUna abraçada.
S'ha de ser valent per a no ser gregari. Ser diferent té un preu de vegades molt alt, i fa patir.
ResponEliminanovesflors,
Eliminatot depèn del feliç que et faci no ser gregari, que superi tots els desavantatges.
L'instint gregari, en aquest cas, podria anar de la mà de l'instint de supervivència.
ResponEliminaVicent
L'has clavat, Vicent.
EliminaOfega el jo,
ResponEliminasubmergint el desig
en el ramat
i deixa que et penetri
la joia del no res.
KEFAS,
Elimina"La joia del no res", persegueixo jo.
Fer un poema com aquest també m'agradaria molt!
Deia Brassens: "Les braves gents n'aiment pas que / l'on suive une autre route qu'eux". En versió de Paco Ibáñez: "a la gente no le gusta que / uno tenga su propia fe". De vegades, hom intenta volar i s'estavella, com Ícar; però en art, s'agraeix que hom s'aparti dels camins fressats. Abans que ser un epígon, val més ser un precursor. El poema m'ha agradat molt, Helena, i els comentaris també, molt enriquidors.
ResponElimina"Cadascú és sempre cadascú", canta Serrat.
Elimina