En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Ser diferent

Despertar dins Relats en català

L'instint gregari
priva a moltes plomes
d'alçar el vol.

Helena Bonals


Ofega el jo,
submergint el desig
en el ramat
i deixa que et penetri
la joia del no res.

KEFAS

20 comentaris:

  1. Tenim, des de petits un instint gregari, unes ganes de ser iguals que tothom, però ser diferent també té avantatges. Molts. Alçar el vol, com dius... o moltes altres coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Ser diferent, com l'Ellen Olenska de "L'edat de la innocència", per exemple.

      Vaig llegir un cop que Silvia Plath volia ser acceptada, però alhora necessitava pensar per ella mateixa per escriure.

      Elimina
  2. Tot en aquesta vida té les seves excepcions.
    És com l'equilibri del Yin i el Yang.

    ResponElimina
  3. Xavier, un altre exemple: Emily Dickinson tancada a casa seva, la torre de vori.
    Com deia aquell anunci, són els altres que estan empresonats.

    ResponElimina
  4. El gregarisme és per instint, per por, per comoditat?...
    Sempre fa una mica de basarda alçar el vol per cercar la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la superació d'aquesta bastarda hi hauria el lliure albir, Glòria.

      Elimina
  5. De vegades, cal deixar el grup i ser diferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per contrast, l'instint gregari prepara cada any belles migracions a països llunyans.

      Elimina
    2. Mari i Olga,
      Moravia deia que els infants inadaptats poden arribar a ser artistes. És el premi per aguantar la solitud tants anys.

      Elimina
  6. Sortir del remat pot ser díficil, però si ho logrem la recompensa no té límits.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em doneu molts d'ànims, Olga i Carles!
      Una abraçada.

      Elimina
  7. S'ha de ser valent per a no ser gregari. Ser diferent té un preu de vegades molt alt, i fa patir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      tot depèn del feliç que et faci no ser gregari, que superi tots els desavantatges.

      Elimina
  8. L'instint gregari, en aquest cas, podria anar de la mà de l'instint de supervivència.

    Vicent

    ResponElimina
  9. Ofega el jo,
    submergint el desig
    en el ramat
    i deixa que et penetri
    la joia del no res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      "La joia del no res", persegueixo jo.
      Fer un poema com aquest també m'agradaria molt!

      Elimina
  10. Deia Brassens: "Les braves gents n'aiment pas que / l'on suive une autre route qu'eux". En versió de Paco Ibáñez: "a la gente no le gusta que / uno tenga su propia fe". De vegades, hom intenta volar i s'estavella, com Ícar; però en art, s'agraeix que hom s'aparti dels camins fressats. Abans que ser un epígon, val més ser un precursor. El poema m'ha agradat molt, Helena, i els comentaris també, molt enriquidors.

    ResponElimina