En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 8 d’octubre de 2016

Camí amb sentit

Camí dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La menys joiosa
serà la més brillant.
Sense saber-ho.

17 comentaris:

  1. Millor sense saber-ho... que vagin venint les coses bones sense haver-les de buscar gaire...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      les millors coses de la vida són les que no te les esperes, com el teu comentari ara mateix!
      Picasso deia "jo no cerco, trobo".

      Elimina
  2. Les coses bones i dolentes, arriben per igual. Gaudim doncs de les bones mentre puguem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      no és ben bé així, crec. Les coses bones solen venir després de les dolentes, si ja n'hi ha la llavor. El camí de baix pot ser fosc, i no t'adones que més amunt no.

      Elimina
  3. Rere el revolt hi ha la sorpresa. Segurament la felicitat.

    ResponElimina
  4. La imatge és preciosa, Helena, i el teu poema fa pensar. Crec que alguna vegada sí que m'hauria agradat saber que algú em considerava brillant, en lloc de no haver-se atrevit a dir-ho fins al cap de molts anys, quan ja no em calia saber-ho...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      m'he inspirat en Pessoa i el seu desassossec, el menys feliç és el més feliç, a vegades.
      Jo també tinc fam, encara ara, que em considein brillant. No m'ho acabo de creure, són masses anys d'arrossegar-me.

      Elimina
  5. m'ha recordat precisament al llibre del desassossec del gran Pessoa , de veritat, només en llegir i copsar la paradoxa dels mots i ara acabo de llegir que sí ,que t'hi has inspirat i jo et dic que de debò es nota ....tots els camins tenen sentit , alguns sentits de vegades fan camí ...i com deia Pessoa sentir, sentir-ho tot de totes les maneres....brillant en les ombres i clarobscurs Helena !

    ResponElimina
  6. Elfreelang,
    moltes gràcies! Sempre dic que si m'assemblés una mica a Shakespeare, en tindria prou. Ara penso que assemblar-me a Pessoa també, sobretot a Bernardo Soares o Alberto Caeiro.

    ResponElimina
  7. No sempre se'ns és donat escollir el camí, però si la forma de seguir-lo.
    Veig que tu ja l'has trobat.

    ResponElimina
  8. Glòria,
    Un camí que no vull deixar mai!

    ResponElimina
  9. Sempre és així, aleshores és produeix el gran miracle.


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      això espero. Tot i que Pessoa deia "venç només el qui mai aconsegueix".

      Elimina
  10. No, no deixis el camí. Com deia Goytisolo: "Nuca te entregues ni te apartes / junto al camino. Nunca digas: / No puedo más y aquí me quedo". La vida dóna (ai: vull dir: dona) molts disgustos, però "el menys feliç és el més feliç" si sap superar-los, somriure i avançar. i si, a sobre, els converteix en poesia, fantàstic!

    ResponElimina
  11. El que no et mata et fa més fort.
    Deixar d'escriure "dóna", em costarà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que no mata engreixa. Ens hi avesarem, però jo no m'hi amoïnaria a continuar escrivint "com quan era jove". Ja em costa d'acceptar el "dos" femení opcional, o la supressió opcional del "no" quan adverbis com ara "mai, ningú, enlloc..." van davant del verb... I encara faig servir "llur", "hom", "li ho"... Vaja, conservador de mena!

      Elimina