A mi no em semblen fàcils de mesclar, aquests dos conceptes. El cos té limitacions, i el cor pot superar-les envolant-se (però també pot decandir-se, ja que és més fràgil). L'important és saber trobar sempre l'equilibri adequat.
Us contesto a tots d'un cop, per no repetir-me. Com diu el Ramon, no són fàcils de mesclar, els dos conceptes, és una ironia. De fet a mi no m'ha passat pas mai, ni em passarà. L'entramat no cedeix amb persones com jo. "Cap gran amor, només la tendresa", deia Sylvia Plath.
Ben bé el mateix.. a les mans també s'hi posa el cor...
ResponEliminaLes carícies les guia el cor.
ResponEliminaEl cervell fa bategar el cor. Vivim de símbols.
Eliminapreciós Helena,per cert no podré venir però et desitjo molta audiència i t'acompanyo en l'enhorabona dels versos de tardor amb hac !!!!
ResponEliminaA mi no em semblen fàcils de mesclar, aquests dos conceptes. El cos té limitacions, i el cor pot superar-les envolant-se (però també pot decandir-se, ja que és més fràgil). L'important és saber trobar sempre l'equilibri adequat.
ResponEliminaUs contesto a tots d'un cop, per no repetir-me. Com diu el Ramon, no són fàcils de mesclar, els dos conceptes, és una ironia. De fet a mi no m'ha passat pas mai, ni em passarà. L'entramat no cedeix amb persones com jo. "Cap gran amor, només la tendresa", deia Sylvia Plath.
ResponElimina