En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Flor d'atzavara

BIGAS, Joan Flor d'atzavara
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Planta que mor
després d'un cop florir.
És com la lluna
en ple dia. El punt
i a part a on me'n vaig.

22 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ets molt fidel, Xavier, "però res no em pot salvar/ del temps perdut que ja és la meva vida", que deia Margarit, amb no gaires més anys que jo tinc ara.

      Elimina
  2. Abans de marxar, encara podem fer coses, en punt i seguit o en punt i a part.

    ResponElimina
  3. Carme,
    Tinc aproximadament l'edat de la Laura Borràs, i ja mai seré JASP.

    ResponElimina
  4. A tots ens passa la vida sense haver acomplit tots els somnis que teníem anys enrere. Però encara tenim corda per a temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      No em puc queixar pas, molts voldrien la meva sort, però penso que a mi m'han arrencat la joventut.

      Elimina
  5. No marxis no que la lluna t'espera..encara de nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria que m'esperés la lluna plena, però més aviat és la nova, Miquel Àngel.

      Elimina
  6. Per cert JASP? perque voldria la profunditat ser aquesta cosa?

    ResponElimina
  7. Em poses de bon humor, Miquel Àngel, tot i els meus comentaris anteriors!
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  8. El punt i apart és la maduresa? M'agrada la imatge però..
    el següent paràgraf arrenca bé, no?? (Quan van fer la Laura Borràs van trencar el motlle, quin no parar! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      Que cadascú interpreti el que vulgui. Per a mi és ser vella, lletja i dissortada. És que la meva felicitat actual només enveja la Laura Borràs pel fet que ella porta molt de temps tenint èxit, i jo fa ben poc. Però m'he colat a la festa!

      Elimina
  9. en lloc de punt i apart perquè no punt i seguit?

    ResponElimina
  10. Tens raó.
    Tots som lletjos quan acceptem la imposició d’un model de bellesa que no és el de nosaltres mateixos.
    Tots som vells, amb independència de l’edat, quan no sabem acceptar els propis límits.
    Tots som dissortats, perquè és la deessa Fortuna la que reparteix, capriciosament i sense preferències, la dissort.
    I jo particularment sóc un bordegàs que no sap qui és la Laura Borràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Jo l'únic que voldria és no deixar de semblar una nena, més que perdre la bellesa. De sort en tinc moltíssima, ara per ara, per això sé que només puc anar a pitjor.
      La Laura Borràs és la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i professora de la Universitat de Barcelona. Tu no tens pas res a envejar-li, tens molt de talent!

      Elimina
    2. Tot és millorable, sempre. Perquè la nostra percepció canvia. La de les nenes i els nens que ens amaguem darrera una careta. Perquè sinó, ens fan fora del teatre.

      Elimina
    3. KEFAS,

      Tot el que puja baixa, però per dins almenys continuem sent innocents i ingenus.

      Elimina
  11. Hi ha algunes novel·les sense punts i seguit (ni punts i a part) i resulten feixugues de llegir, són irrespirables. Necessitem pauses, espais, moments de silenci, punts i seguit... i algun punt i a part per redreçar algun camí. L'important és que la narració flueixi. No paris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo no pararé fins que no em tirin tomàquets, o fins que no agafi Alzheimer.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...