En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de setembre del 2016

Inspiració, respiració


Imatge presa de la xarxa

Plou i fa sol,
l'emoció és sempre
l'arc de colors.

13 comentaris:

  1. L'arc de Sant Martí, la pluja,el sol... a la tardor tenen un color especial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      sí, tenen un color més apagat, però la tardor, per Barcelona, pot ser molt lluminosa malgrat tot.

      Elimina
  2. Llegir, escriure,
    soroll, silenci,
    plorar, somriure,
    caure, aixecar-se
    davant, darrere,
    l'aigua, el vi,
    etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      aquest cop m'he inspirat en E.M. Forster. Tant a Maurice com a Viatge a l'Índia ve a parlar de com el sentimentalisme i la "resposta animal" s'entremesclen amb l'amor, l'emoció. He pensat que això darrer podria ser com l'arc de Sant Martí.

      Elimina
  3. Veure l'arc de colors, com l'anomenes en el teu poema, sempre fa sentir emocions i ens fa creure en una màgia de la natura i de la vida. Hi ha coses que per més a ys que visquem, mai no ens deixaran indiferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      passa poques vegades, només quan plou i fa sol alhora, per això no deixa indiferent.

      Elimina
  4. I les ànimes musiqueigen al compàs d'un exitant i vibrant silenci.


    Gràcies.
    Una Abraçada

    ResponElimina
  5. L'emoció sempre té colors brillants, vibrants.

    ResponElimina
  6. L'emoció és important perquè (com l'humor) és un tret que ens diferencia de les bestioles. I m'agrada que l'equiparis a l'arc de Sant Martí, perquè és especatacular i multicolor, és a dir, divers. Llàstima que també és efímer, però s'agraeix.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...