En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 23 de febrer del 2016

Terra al cel

Ha plogut fang.
No aigua destil·lada,
la més humana.

Helena Bonals


Semblava sang
l'aigua desesperada
més inhumana.

Xavier Pujol


Porta el desert
la gota fugissera
dins del seu cor

Anònim


El cel envia fang
i així es va fer el primer home,
no pas la dona.

Olga Xirinacs

20 comentaris:

  1. Semblava sang
    l'aigua desesperada
    més inhumana.

    ResponElimina
  2. Molt bons tots dos, l'anvers i el revers de la mateixa pluja...

    ResponElimina
  3. Encertada i bonica manera d'expressar la pols vermellosa d'aquests dies. Sort que sembla que ja ha passat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      gràcies! Sí, queda tot molt brut amb aquesta pluja.

      Elimina
  4. Porta el desert
    la gota fugissera
    dins del seu cor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      et podria contractar per publicar al meu blog, escrius molt bé!

      Elimina
    2. M’afalagues, t’enviaria el meu representant. Però el blog perdria la coherència estilística. Compons els teus poemes i comentaris amb la tinta fresca que surt del cor i jo no la sé usar.

      Elimina
  5. Respostes
    1. ReltiH,
      sóc creativa segurament perquè abans, durant molt de temps, no n'era gens. Això és un bon motiu per a un poema!
      Una abraçada!

      Elimina
  6. El cel envia fang
    i així es va fer el primer home,
    no pas la dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      avui aquests versos teus m'arriben molt. D'homes fets de fang n'hi ha molts, masses.

      Elimina
  7. M'agrada com feu tots plegats poesia partint de fets quotidians... A mi l'única conseqüència de la pluja de fang va ser que el cotxe passés pel túnel de rentat. Prosaicus sumus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      a mi m'agrada de trobar inspiració per tot arreu, mentre sigui lírica.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...