En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 5 de febrer del 2016

Portes que s'obren

Street art dins Las Fotos Mas Alucinantes

Arribar al deu
és l'única manera
d'anar a algun lloc.
Però cal que sigui un joc,
tant com una obligança.

23 comentaris:

  1. Juguem, juguem, que si no arribem al 10, al menys ens haurem divertit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'ha de ser tan exigent, crec, Carme, però a tothom li agrada una matrícula.

      Elimina
  2. Obligar-se a jugar per arribar a algun lloc, el que sigui. Que després no ens convenç, que perdem la partida... no passa res. Ho haurem intentat, haurem jugat i gaudit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH, això que dius és exactament el que diu un llibre d'autoajuda: cal fer les coses com si fossin importants, i després no patir pel seu èxit.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Molt bona, Xavier, però no el conec, aquest joc!

      Elimina
    2. Per saber a qui li toca el torn, o a qui li toca "parar" a un joc de colla, es compta fins a 27 i el següent de 27 se li diu l'ou i és a qui li toca.

      Elimina
  4. Respostes
    1. ReltiH,
      en el fons es fa el que es pot, i qui fa el que pot no està obligat a més.

      Elimina
  5. Moltes vegades som tan exigents amb nosaltres mateixos que no ens deixa gaudir del joc, que és el que ens porta a la felicitat.

    ResponElimina
  6. El 10 significa perfeció...
    Això si, sempre jugant con nens, amb certa flexibilitat.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      el 10 significa perfecció, i diuen que ser perfeccionista és un defecte!

      Elimina
  7. Obligança i joc, la combinació ideal, encara que és dificil trobar aquest equilibri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      és com el futbol, molta pressió per guanyar, però contina essent un joc.

      Elimina
  8. Busques un déu
    al miratge del deu
    perquè en tens set

    ResponElimina
  9. Per arribar a algun lloc t'has de posar en moviment. Si a més a més mentre camines t'ho passes bé... "oli en un llum".

    ResponElimina
  10. M'estimo més un joc,
    perquè així el deu
    és un final feliç.

    ResponElimina
  11. Si el que hi ha a la fot és, com sembla, un metro, cal anar amb compte a l'hora de saltar: si quan arribes al deu no hi ha metro, o hi és però la porta no és oberta, pot ser un desastre. Si en el deu hi poses un accent, també cal anar amb compte, imagino. El poema, fantàstic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines reflexions que fas més intel·ligents, totes elles. Això de l'accent al deu és massa!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...