En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 26 de gener del 2016

Vencedora

PUJOL, Xavier Lluna de gener dins Fita

Plena i al centre,
lluna clàssica, dalt
de la muntanya.

Helena Bonals


Com un prodigi.
La lluna ha queixalat.
Ja no hi ha cim.

Carme Rosanas


Volva de lluna
el volcà erupciona
la llum nevada.

Xavier Pujol


Plena i al centre,
la lluna ha queixalat
la llum nevada.

Jordi Dorca


Calze de neu
que ofrena la claror
al cel de nit.

Anònim


Dalt de la muntanya
prodigi de la nit.
Lluna nevada.

Glo.Bos.blog

16 comentaris:

  1. Com un prodigi.
    La lluna ha queixalat.
    Ja no hi ha cim.

    ResponElimina
  2. Molt ben trobat, Carme, quan pugui el publico.

    ResponElimina
  3. Volva de lluna
    el volcà erupciona
    la llum nevada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu poema sí que és vencedor, Xavier! Les imatges són molt bones.

      Elimina
  4. Plena i al centre,
    la lluna ha queixalat
    la llum nevada.

    ResponElimina
  5. Que original, Jordi! Quan pugui el publico!

    ResponElimina
  6. Calze de neu
    que ofrena la claror
    al cel de nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona la imatge del calze, anònim. El porto a dalt!

      Elimina
  7. Dalt la muntanya
    prodigi de la nit.
    Lluna nevada

    ResponElimina
  8. Genial la imatge i com l'acompanyeu amb els versos... veig la cara de la lluna i li agraden!

    ResponElimina
  9. Quin plaer. Molt bons haikus i una molt bona foto. Gràcies.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...