En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 6 de gener del 2016

Melancolia

Com un llibre
que et tenia embadalida
i que has de tencar
a corre-cuita quan arribes
a l'estació on et du el tren,
així em sento
quan penges abruptament,
per timidesa o per precaució,
per més que jo no et deixaria
penjar mai.

13 comentaris:

  1. Aquest "jo no et deixaria penjar mai" és molt tendre i molt bonic...

    ResponElimina
  2. Ah... M'ha arribat la teva melancolia com un dard enverinat de tristor.
    Bon any, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, Igor, malgrat tot sóc molt feliç!
      Bon any!

      Elimina
  3. A mi tampoc m'agrada que em pengin. El final és molt romàntic, m'agrada. Bon any nou, Helena!

    ResponElimina
  4. Com que a la vida sovint tenim el cul llogat, hem de tancar els llibres i interrompre les converses o altres coses agradables; quan no és per necessitat de l'un, és per obligació de l'altre. Que no vol dir deixar-ho de banda sine die: hi ha punts de llibre, i tecles de retrucada. Per tornar-hi a la mínima que es pugui. Els llibres sempre estan a punt, els interlocutors (ai las) de vegades no... Paciència i tenacitat!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...