En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 19 de gener del 2016

Delir-se per ser

Quan em comparo
i veig l'autor famós
que ho fa com jo,
gairebé crec que sóc
tan poeta com ell.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      els poemes que més m'agraden solen ser els més breus, a vegades penso que per què haig de ser un aneguet lleig només per la llargada dels meus poemes.

      Elimina
  2. La poesia no té graus. Connecta vides, la de l'autor i la del lector. Si commou, si entra en la consciència del lector, l'autor és un poeta, sigui quina sigui la llargària de la seva obra. M’he deturat en aquest racó perquè hi he trobat emoció

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de connectar amb el lector deu ser una mica com connectar dues idees, no passa tan sovint com voldríem, anònim.

      Elimina
  3. EN EL POCO TIEMPO QUE HE VENIDO AQUÍ, HE NOTADO QUE ERES EXCELENTE POETA.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  4. i que la fama no esdevingui versos buits.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb el que diu l'anònim... poesia és allò que emociona i connecta autor i lector. Pot haver-hi algun poeta desconegut que hagi fet un sol poema en tota la seva vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      també diuen que un poeta tancat en la seva torre de vori, en té prou d'alliberar-se amb un poema, encara que no el llegeixi mai ningú. Jo prefereixo el que dius tu!

      Elimina
  6. Fa pocs dies, al diari entrevistaven un poeta cèlebre. Parlant del seu últim llibre, l'entrevistador li deia: "M'ha agradat aquest poema". I ell replicava: "Però, ja l'ha entès?" I el pobre nano havia de respondre: "Potser no, però...". Jo estic amb la carme i amb tu: val més que et llegeixin i t'entenguin i t'estimin, i les torres de vori per als elefants i les patums.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      després ve allò que no cal entendre, només sentir. Tot és important.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...